8 de març: Dia Internacional de la Dona treballadora. Un any més ens disposem a reivindicar els drets que s’haurien d’haver tingut sempre.
Hauríem de tenir igualtat d’oportunitats, no trobar-nos amb sostres de vidre ni bretxes salarials.

La paraula “normalitat” s’ha instal·lat al nostre vocabulari diari en tots els àmbits: salut, social, econòmic... Tanmateix, el que entenem per normalitat ara com ara és externa a nosaltres: arrosseguem els efectes de la pandèmia, parlem diàriament de guerra, ens trobem amb desigualtats, discriminacions i violències de gènere... i un llarg etc.

No cal tenir un discurs correctament construït si el seu contingut és buit

Per aconseguir que la “normalitat” formi part intrínseca de nosaltres s’ha d’implicar tothom, s’hi ha de creure, no dividir col·lectius per les seves singularitats.

En la diversitat és on hem de trobar la cohesió per viure de forma pacífica, acceptar i que s’acceptin les diferències. No cal tenir un discurs correctament construït si el seu contingut és buit, o de menyspreu per qui és diferent. Totes les mirades han de formar part del conjunt.

És trist que cada any, el dia 8 de març, sigui una jornada reivindicativa. Això vol dir que no estem en pla d’igualtat, que encara no s’ha assolit eradicar la desigualtat, la discriminació i la violència envers les dones.

Tothom ha de lluitar perquè aquest dia sigui festiu: celebrar que estem en una societat en igualtat en tots els àmbits i per a tothom, en tota la seva diversitat.