Aquestes setmanes estem colpits pel conflicte bèl·lic que s’està vivint a Ucraïna. Un procés que deixa una riuada de persones abandonant casa seva per trobar un refugi, un lloc on poder viure sense por de morir, un lloc on poder sentir-se mínimament segurs. De cop i volta, passen a ser persones refugiades.

Això és un drama, sí, però el que encara agreuja més la situació és que, no tan sols perden tota la seva vida i la deixen enrere, no tan sols han de començar de zero en l’àmbit econòmic, sinó que fins i tot la seva vida professional s’esborra en un no res. Anys d’estudi i dedicació passen a no tenir cap valor. Temps i esforços invertits per un futur millor eliminats en un instant.

Oferir refugi i aliment és una gran i molt necessària acció, però oferir un futur és fins i tot igual o més necessari

La reflexió que ens hem de fer és que, oferir refugi i aliment és una gran i molt necessària acció, però oferir un futur és fins i tot igual o més necessari. Perquè oferint un futur el que regalem és esperança i il·lusió, i això serà el motor que més ajudarà a les persones refugiades a lluitar per tirar endavant. I la segona reflexió és més egoista, no obstant això, igualment important, podem com a humanitat llençar tot el coneixement que aquestes persones refugiades han adquirit amb estudis i experiència professional? Podem malbaratar talent?

Doncs bé, arran del desastre que està succeint va sorgir una iniciativa que dóna resposta a les dues reflexions. Es diu Science For Ukraine (podeu trobar-la a les xarxes amb el Hastag #ScienceForUkraine). Es tracta d’una iniciativa impulsada per centres de recerca europeus. Aquests centres ja treballen en Xarxa habitualment, i van decidir aprofitar aquesta xarxa europea de recerca que s’ha anat teixint amb els anys per oferir una sortida, una opció a científiques i recercadores d’Ucraïna. Aquests centres de recerca estan oferint feina i allotjament a aquelles persones que, fugint de la guerra, busquen refugi en un altre país. És una acció humanitària, sí, però no és tan sols això, tampoc és donar almoina, s’està contractant a persones molt formades que aporten valor afegit, se’ls ofereix la possibilitat de continuar desenvolupant els seus coneixements, la seva carrera professional i les seves investigacions. I amb això qui hi guanya? Tots plegats, i també Ucraïna, perquè quan aquestes persones puguin tornar al seu país (que és el seu desig), podran continuar aportant coneixement i talent, que són dos dels valors que més hem de preuar com a humanitat i que més ens faran evoluciona.

Per tant, vull concloure felicitant el centre coordinador d’aquesta gran iniciativa a casa nostra, que és el Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic. Enhorabona per aquesta gran tasca!