Parafrasejant l’eslògan electoral que va portar a Bill Clinton a la Casa Blanca, m’agradaria que parlem sobre la vaga a l’ensenyament no universitari que aquests dies està sacsejant a Catalunya. Llars d’infants, centres de primària, instituts i serveis educatius de tot tipus, inclosos els mateixos treballadors del Departament d’Educació, en una conjunció que no recordo haver vist prèviament.

S’ha volgut vendre per terra, mar i aire que la vaga d’ensenyament s’ha convocat per la modificació unilateral del calendari escolar, però aquest fet ha estat simplement la gota que ha fet vessar un got que estava tan ple (i el Departament ho sabia) que talment sembla que, veient-se venir la vaga, han modificat el calendari només per poder acusar de dropo el professorat, posant així tant a les famílies com a la societat en contra dels docents, quan el que busca el col·lectiu de treballadors de l’educació són millores que revertiran en benefici de tot el sistema. I, en realitat, els docents ja estem als centres treballant des del dia 1, així que poca diferència ens suposa...

S’ha volgut vendre per terra, mar i aire que la vaga d’ensenyament s’ha convocat per la modificació unilateral del calendari escolar, però aquest fet ha estat simplement la gota que ha fet vessar un got

Catalunya està a la cua en inversió en educació (em nego a dir-ne “despesa”). Respecte al seu PIB Catalunya gasta en educació més d’un punt i mig percentual menys que França o gairebé un punt menys que Portugal. Amb el 6% que reclama el sector en aquesta convocatòria de vaga, es podrien reduir les ràtios estructurals i desplegar el Decret d’Inclusió Educativa. En aquests moments tenim classes a la secundària obligatòria per damunt dels 30 alumnes, amb necessitats educatives de tot tipus que difícilment es poden atendre per manca de personal, per molta implicació que hi estiguem posant. Centres educatius i personal docent semblem ser els únics que creiem en la inclusió educativa; en gairebé cinc anys, sembla ser que el Departament no ha trobat el moment per desplegar-ne el decret. La qüestió econòmica és especialment flagrant si ens comparem amb la resta de l’estat. La mitjana estatal de despesa és mig punt percentual superior a la de nostra. Catalunya és l’única comunitat autònoma on no s’han revertit les retallades salarials de la crisi de 2008. Per posar un exemple, l’assoliment del primer estadi docent (un complement salarial vinculat a antiguitat, formació i acompliment d’objectius) als 9 anys i no als 6 com a la resta de l’estat implica que cada docent català acumularà, després de 35 anys de carrera professional, unes pèrdues de més de 24.000€ respecte a qualsevol docent d’una altra comunitat autònoma. A més, ni s’ha recuperat el nivell adquisitiu previ a les retallades ni s’han acabat d’abonar les pagues extres que no es van cobrar en aquells moments.

I parlant de decrets, un altre dels grans motius per fer vaga és el del nou currículum d’educació bàsica i batxillerat. Aquest nou currículum s’ha d’aplicar al setembre en els cursos senars i el més calent és a l’aigüera. Ni s’ha escoltat els docents que cada dia estan als centres per a la seva elaboració ni, tot i aquesta manera unilateral d’actuar, han set capaços d’aprovar-ne el decret que l’ha de regular. Als centres d’Ensenyament ens estem preparant mig a cegues uns nous continguts a partir d’un esborrany sense conèixer exactament ni quina serà l’oferta obligatòria, quina l’optativa i amb quins mitjans personals es comptarà per a poder fer-ho. En el cas del Batxillerat ni tan sols quadren les hores per matèria de les que parla l’esborrany i les que es recullen en els seus annexos. Una altra de les reivindicacions és, doncs, l’endarreriment de la seva entrada en vigor.

En resum, el sector de l’educació al que diem no és a la manera de treballar des de la conselleria des de fa anys, d’esquenes al sector, sense consultar als realment experts, els que estan al peu del canó cada dia amb infants i joves. Diem no a una manera de fer poc democràtica i molt dictatorial. M’ha quedat al pap l’infame Decret de Provisió de Plantilles de l’educació pública, la retirada del qual és un altre dels principals motius de la vaga del sector. Un altre dia en parlarem.

I no, la vaga no és pel calendari.