Avui dia en què la preocupació pel preu de l’energia és en boca de tothom, cal parlar de noves propostes per a l’empoderament de les persones respecte a aquest element essencial. Parlem des de fa molt temps de transició energètica i d’energies renovables i, tot i que som molt lluny encara dels objectius, tothom accepta que és absolutament necessari el canvi. Però si no som capaços de canviar també la manera en què gestionem la producció i el consum, aquesta transició seguirà en mans de les mateixes empreses.

Cal crear comunitats energètiques en què les persones puguem participar en la producció i el consum de manera comunitària

Des de fa uns quants mesos, les directives europees han fet possible (finalment!) l’autoproducció i l’autoconsum. Des de llavors s’han multiplicat les iniciatives que ens ofereixen instal·lar plaques fotovoltaiques a la teulada per generar electricitat i estalviar part de la factura mensual. El factor de l’estalvi és molt important no només per convèncer sinó també per poder finançar aquestes instal·lacions i, de fet, és part del model de negoci de noves empreses comercialitzadores. Des del cooperativisme, Som Energia ha promogut compres col·lectives per a les sòcies; al Ripollès se n’han fet una vintena, però aquestes són encara solucions individuals i la majoria en cases unifamiliars.

Ara cal que fem un pas més amb la creació de comunitats energètiques en què les persones puguem participar en la producció i el consum de manera comunitària. Prenent decisions col·lectivament com a consumidores i productores, intercanviant l’energia produïda segons les necessitats i aprofitant-la al màxim. En aquest model, les persones ens associem per invertir conjuntament en produir l’energia; ja no és un esforç individual ni un consum passiu. Les comunitats energètiques han de ser, de moment, necessàriament locals, ja que hi ha una limitació de cinc-cents metres de distància. Però això també es pot veure com una oportunitat per involucrar a les administracions locals que han de servir de tractor per engegar aquestes comunitats, participant com un actor més i amb la cessió de teulades d’equipaments públics.

Els especialistes ens diuen que hem de poder consumir l’energia el més a prop d’allà on es produeix, en un model el més distribuït possible. Cal afegir també que ho volem fer amb una governança democràtica, sense ànim de lucre i creant comunitat.