La vida és estranya i no para de sorprendre’ns, ara amb una pandèmia, ara amb una guerra, ara amb les afirmacions que es veu que l’Europa totpoderosa depèn encara del gas i carbó russos, que només falta que algú mogui fitxa en una banda del món que els de l’altra se’ls apuja el preu d’alguna cosa de manera immediata. En fi, que tot plegat és un desastre orquestrat per ments perverses que ens volen vendre duros a quatre pessetes, que ens volen arrissar, vaja, es miri com es miri.

Sense massa esforç podem recordar que, a l’inici de la pandèmia de la Covid, al món es van aturar gairebé completament el transport aeri i que si no ens enganyen els mitjans de comunicació, poques companyies aèries han hagut de plegar i que els calés per mantenir-les no se sap ben bé d’on surten, però segur que han sortit de la butxaca d’alguns, o molts.

Tot plegat és un desastre orquestrat per ments perverses que ens volen vendre duros a quatre pessetes, que ens volen arrissar, vaja, es miri com es miri

Fa pocs dies organitzava un viatge a Les Canàries i em va saltar el dubte de si havia de portar el famós carnet o passaport Covid per poder-m’hi desplaçar via aèria. Les notícies de les nostres autoritats sanitàries canvien tan ràpid que no fan altra cosa que confondre’ns. Així, vaig dedicar un instant a pensar qui me’n podia informar i al final vaig arribar a la conclusió que el canal ‘La meva salut’ de la Generalitat de Catalunya era el canal oportú. A l’app ni en parlaven i a la web de la Generalitat, caòtica com poques coses en aquest món, tampoc. Sí que em deien què calia per anar a França o a qualsevol altre país del món, però res per anar a una altra comunitat autònoma. El buscador de la web institucional no em sortia cap resultat adient. Com que anaven passant els minuts, vaig canviar d’estratègia i vaig decidir intentar l’assalt telefònic. Localitzo els números i començo. El sistema telefònic anava trucant, però no despenjava ningú, ni robot ni humà. Vaig decidir anar provant, ja sabeu, devia estar col·lapsat el sistema de tants usuaris connectats amb dubtes sanitaris. Una bona estona després un robot em despenja i m’etziba que la conversa es gravarà per motius de seguretat i la verborrea de sempre i després em passa a les opcions, allò de prémer un número per adreçar-me allà on el meu dubte em porti.

Després d’aquesta advertència que es gravarà la conversa per motius de qualitat, aquells que ningú deu tenir en compte mai, em surt una locució que em recita que si vull informació sobre la situació a Ucraïna premi la tecla 1. Abans que el meu astorament em produís taquicàrdia el sistema em reprodueix el mateix missatge en ucraïnès... sí, ucraïnès.

Òbviament, no vaig aconseguir parlar amb cap humà ni aclarir què em calia per viatjar a una altra comunitat autònoma. Repetir el procés unes quantes vegades no em va servir per res més que perdre la paciència i per provar la web estatal de Sanitat. Deu segons després d’entrar-hi em donen un número de telèfon de la comunitat autònoma de Canàries, hi truco i em respon una senyoreta amabilíssima que m’aclareix el tema (no calia res). Menys de trenta segons la gestió.

Quan un constata que hi ha altra gent que fa millor les coses que a casa, no podem fer altra cosa que qüestionar les grans afirmacions del gran país que havíem de ser i que seria si anéssim de la mà de ningú i és potser per això que m’entren unes ganes incontenibles de defecar en aquestes institucions que no serveixen ni per respondre preguntes simples dels ciutadans que, en definitiva, som qui paguem els seus sous desorbitats.

Potser si traduís aquest article a l’ucraïnès m’entendrien més.

Rock me mama.