Després de dos anys de Covid, amb tot el que ha comportat aquesta pandèmia, quan semblava que començàvem a aixecar una mica el cap, una guerra cruel i injusta ens està abocant a una nova crisi d’abast mundial a conseqüència de la manca de derivats del petroli i manca de matèries primeres de tota mena.

Gairebé totes les activitats econòmiques s’estan veient ressentides per aquestes dificultats de subministrament i per l’encariment dels productes i serveis que se’n deriven i això, a mitjà o llarg termini, ho podem acabar pagant massa car.

En diverses ocasions m’he manifestat reclamant als nostres polítics (sobretot als de l’estat que són els que tenen la paella pel mànec) reinventar la funció pública. Potser és el moment de tornar-hi.

“En moments de crisi (com fem a casa o a l’empresa), hauríem de fer una llista de tot (però tot) el que paguem, per ordre del més imprescindible al més prescindible i començar per aquí, pel més prescindible.

Realment necessitem que se’ns digui què es pensa fer més enllà de sobreviure

Potser ens hauríem de posar d’acord que és més prescindible i en què ho és menys, però en les coses fonamentals segurament no hi hauria dubtes. És aquí a on crec que hem de demanar als nostres polítics que reinventin la funció pública. Seriosament.

Però, som capaços realment de fer la llista del que és prescindible? I prescindir-ne...?

És veritat que aquests darrers esdeveniments han comportat situacions inesperades i poc previsibles, però per això hi són, per a reajustar els nostres comptes públics i, si cal, reajustar a què els destinem. Com fa tothom amb quatre dits de seny a casa o a l’empresa, sense estirar més el braç que la màniga, però decidint què ens sembla necessari i què, potser, no ho és tant.

En la meva opinió, el que ens cal com el pa que mengem, és assegurar l’activitat econòmica. Sense activitat econòmica no es creen llocs de treball i sense llocs de treball per a tots no hi ha distribució equitativa de la riquesa que genera el país.

I és clar que ens cal redefinir les polítiques d’atenció als serveis fonamentals (educació, sanitat, serveis socials, jubilacions,...), però al mateix temps que prioritzem els pressupostos per a no desatendre aquestes funcions, redefinint prioritats (què rebaixem o què eliminem), ens cal reforçar la generació d’activitat econòmica.

Realment necessitem que se’ns digui què es pensa fer més enllà de sobreviure. I ens calen actuacions de resposta ràpida i contundent que ens donin confiança i ens retornin la il·lusió per viure i la confiança per atrevir-nos a continuar endavant.

Això és el que hem de demanar als nostres polítics.