UNPOPULAR OPINION #1: Avui dia, i des de ja fa massa temps, tendim a debatre només per les xarxes socials. Aquestes xarxes que venien a democratitzar les idees, posar-les a l’abast de tothom i permetre’ns a tots participar dels debats en igualtat s’han acabat convertint en petits monòlegs, diàlegs de sord i altaveus d’argumentaris prefabricats. La simplificació de les idees per encabir-les a l’espai disponible no només no ajuda a prendre decisions amb la serenor i profunditat necessària sinó que ha implicat que es governi massa sovint a cop de tuit. Com, si no, cal entendre les 155 monedes de plata i tot el que van comportar en el seu moment? O, més recentment, com s’explica el galdós paper de JxCat en l’acord unitari sobre la política lingüística a l’escola? Després de mesos de discretes negociacions, al matí s’anuncia l’acord entre les forces que representen el 71% dels vots dels catalans i a la tarda el mateix Junts se’n desdiu, per poder a les seves mateixes bases i gens de respecte o convicció profunda en la defensa de la seva feina. Massa sovint alguns obliden que Twitter no és el món real, tal com després veiem en els resultats electorals.

UNPOPULAR OPINION #2: les polítiques de NO A TOT aguanten molt bé a xarxes socials, als titulars més pamfletaris o a les pancartes i consignes de les manifestacions, però no aprofundeixen ni aporten solucions reals, que es puguin implementar de manera efectiva i suposin una millora real de les condicions de vida de totes les persones i, especialment, d’aquelles que per decisió pròpia hem optat per viure al Ripollès o qualsevol de les comarques allunyades de les grans concentracions urbanes, al voltant de les capitals de província.

S’han acabat convertint en petits monòlegs, diàlegs de sord i altaveus d’argumentaris prefabricats

I això em porta a la UNPOPULAR OPINION #3: És necessari i urgent treure el debat sobre la candidatura dels Jocs d’hivern de 2030 de la necessitat diària de vendre titulars de TV, ràdio i diaris de to el país, així com la immediatesa de Twitter i altres xarxes. Cal tenir un debat seriós, tècnic, constructiu i íntegre sobre el tema. Certament, no és just que les millores que fa anys que es demanen des de les comarques del Pirineu depenguin d’uns possibles jocs, perquè totes aquestes demandes fa massa temps que estan sobre la taula i no acaben de posar-se en solfa mai. Però, per això mateix, podem deixar passar aquest tren sense ni tan sols saber què implicaria, què ens pot aportar, quines inversions i millores a les nostres comarques podrien deixar o a quins costos? Aquest debat no es pot donar simplificant els missatges a 240 caràcters o a una pintada a una paret a peu de l’N-260, per impopular que pugui resultar aquesta afirmació.