Deixeu-me fer una prèvia. Les coses no passen “perquè sí”, sempre són conseqüència de fets anteriors i de decisions preses amb més o menys encert. I qui pren les decisions?, aquelles persones que han assumit el lideratge.

Hi ha una frase atribuïda a Winston Churchill que diu: “Tota societat té el líder que es mereix”. Aquesta frase és demolidora, sobretot si ens parem a pensar que tot sovint nosaltres mateixos deixem en molt mal lloc els polítics que tenim en els governs.

De la decisió que pren tota la població d’una vila en sortirà un líder

Entrant en matèria, aquest diumenge es va celebrar la primera volta de les eleccions franceses, i els resultats que ha aconseguit la senyora Le Pen ens escandalitza. Ens preguntem com pot ser que en un país que ha protagonitzat la lluita per la llibertat, la igualtat i la fraternitat, ara hi estigui creixent de manera desacomplexada l’extrema dreta. No entraré a fer anàlisis que ja fan molts tertulians experts, però com deia al principi és la conseqüència del que s’ha estat fent fins ara. Per exemple, el lideratge d’Hollande va ser feble i això va afeblir a França (els socialistes han desaparegut), i el líder actual resulta ser el president més odiat dels darrers temps (malgrat els esforços que està fent per liderar en l’àmbit europeu).

Però com que això ens és llunyà sembla que no sigui cosa nostra. D’acord, doncs, analitzem lideratges més propers. Quin lideratge de l’estat ens ha fet sentir la tranquil·litat de saber que es fan bé les coses? La resposta la podem intuir. També pot ser que l’estat el considerem llunyà, aleshores hauríem de reflexionar sobre els lideratges que tenim a casa nostra, han estat encertats en les estratègies i les decisions preses?
I ens queda el govern més proper, el de la nostra vila. Aquí ja no tenim excusa, no ens queda lluny, i sí que hi podem influir molt directament. De la decisió que pren tota la població d’una vila en sortirà un líder. Això ens dona el poder i, per tant, la responsabilitat.

Aturem-nos en aquest concepte. Hi ha pobles que estan molt contents orgullosos del lideratge que exerceix l’alcalde o alcaldessa, però i aquells que no? Doncs els seus habitants, més enllà del dret a queixa, el que han de fer és implicar-se en millorar la gestió de la vila, amb l’objectiu d’aconseguir tenir un lideratge que vetlli pel bé de la vila i els seus vilatans, amb capacitat i voluntat de plantejar estratègies a mitjà i llarg termini (més enllà del seu mandat), amb coratge per prendre les decisions que consideri adequades, encara que no siguin populars.

La reflexió final és que la manca de lideratges, a qualsevol nivell, fa aparèixer alternatives poc recomanables pel futur de la nostra societat.