En la segona dècada del segle XXI s’ha viscut la repetició dels grans mals apocalíptics que ja havien castigat el món fa un segle: guerres i epidèmies. La història sembla un malson que es va febrilment repetint. Cal conèixer-la bé per no recaure en alguns dels seus desastres.

L’actual guerra a Ucraïna i a Rússia és una història també repetida. Ja al segle XIX hi va haver una cruel guerra a la península de Crimea i la ciutat de Sebastòpol, punts aleshores estratègics per a l’imperi rus, com ho són avui per Rússia.

El seu efecte devastador ens havia deixat durant una llarga temporada vacunats i immunitzats davant del bel·licisme

La primera meitat del segle XX europeu va tenir epidèmies i guerres horroroses. El seu efecte devastador ens havia deixat durant una llarga temporada vacunats i immunitzats davant del bel·licisme. De 1945 fins fa ben poc, la paraula més repetida pels estats va ser la paraula “pau”. Ara aquesta paraula ha desaparegut, i no només de la boca de Putin. Abans d’ell, la Unió Soviètica, un estat compost a partir de diverses nacions de l’imperi rus, lluitava oficialment per la “pau i el socialisme”. Devia ser prou veritat: l’any 1975 es va reunir a Hèlsinki tot Europa i la Unió Soviètica i es van signar uns importants acords de pau i seguretat, que ara veiem que van salvar vides.

Des de l’ensorrament de la Unió Soviètica l’any 1991 ha anat desapareixent la paraula pau i han tornat a tota l’àrea de l’imperi rus (això inclou també Ucraïna i els altres països del seu entorn), els tsars, els reietons i els pitjors exemples d’imperialisme feudal, mentrestant, en paral·lel el capitalisme nord-americà també ha anat perdent prejudicis i mostra el seu poc amor per la pau, i la seva cobdícia per vendre el petroli, que ja no comprarem als russos.

En aquests moments ningú no té ganes de parlar de pau com s’havia acostumat a sentir a parlar als dirigents d’un i altre bàndol en altre temps. Sembla que caldrà una catàstrofe per tornar a quedar immunitzats de nou.

El primer pas cap a la pau hauria de ser reconèixer que hi ha víctimes pels dos costats, i també que la guerra no va començar el febrer de 2022 i que Ucraïna també hi té responsabilitats, sense que això vulgui ser una justificació de la invasió russa.

Un primer pas per a la pau és entendre la psicologia del poble rus, una gent plena de pors atàviques a invasions occidentals, com les de Napoleó i Hitler, que tant mal li van fer. La pau s’assoleix quan els enemics es posen en la pell de l’altra. Això només passarà si Putin i Baiden volen. De moment no volen.