El passat diumenge més de 4000 persones es manifestaven a Puigcerdà contra els Jocs Olímpics d’hivern 2030. Manifestació històrica per ser la més nombrosa al Pirineu i també perquè per fi les comarques de muntanya mostràvem que també tenim capacitat d’organització, mobilització i lluita. Territoris que històricament per les necessitats del model econòmic i social (el capitalisme en si mateix), se’ls ha forçat a la migració a ciutats i a la pèrdua de recursos, inversions, serveis i comunicacions, mentre es destrossava el més preuat que tenim: l’entorn i la terra que ens envolta. És justament aquesta absurda candidatura una estocada més a la dinàmica destructiva al Pirineu. Això sí, amb llacets, purpurina i paraules boniques i hipòcrites a parts iguals, com sostenibilitat i oportunitat pel territori.

S’ha trobat de cara amb un moviment popular que ja no compra gat per llebre i que també ja l’hi ha vist les orelles al llop

La candidatura que promouen els lobbys empresarials, esportius, de la construcció i restauració, mediàtics... s’ha trobat de cara amb un moviment popular que ja no compra gat per llebre i que també ja l’hi ha vist les orelles al llop. I en aquests Jocs on la burgesia nostrada veu una excel·lent oportunitat per continuar expandint el capital i enriquint les seves butxaques, les treballadores ja hem après que a nosaltres això només ens aporta misèria. Perquè en el fons aquesta fal·lera Olímpica va d’això: uns beneficis que certament generarà i que aniran a les mans de les elits i els poderosos, contra l’oportunitat i la possibilitat de poder viure dignament per a les classes populars. A vegades és força senzill saber com i de quina manera t’has de posicionar en un conflicte, només has de mirar qui hi ha a cada costat de la trinxera.

És cert que voltors i carronyaires que s’enriqueixen gràcies a l’explotació de la terra i de les persones no són estúpids. Per això prometen grans millores i beneficis per a la població del Pirineu. Aquí també és responsabilitat de cadascuna de nosaltres decidir si volem continuar alienats amb falses promeses i contents amb les engrunes que ens donen els amos, o si per contra comencen a organitzar-nos, tenir consciència de la classe que pertanyem i subvertir l’ordre establert.

L’oposició als Jocs o a projectes similars, com podria ser el Bike Park aquí al Ripollès, és una oposició al turisme de masses, a l’explotació d’ecosistemes, a la precarietat i temporalitat laboral, a l’encariment i exclusió de l’habitatge, a la desaparició de la pagesia i la gestió forestal. I és sobretot, un fre d’emergència a aquesta carrera suïcida cap a l’abisme d’una Terra que no pot continuar aguantant aquest model de producció que necessita créixer, consumir i destruir constantment per sobreviure.

I contra la seva proposta de misèria, hi ha una alternativa que podria generar realment un Pirineu amb persones vivint dignament al territori. Propostes que generen impactes positius a l’entorn i sobretot un benefici comú i comunitari a tots els veïns i veïnes. Des de l’Esquerra Independentista en fem algunes com recuperar la gestió de centrals hidroelèctriques per energia pública; accés a la terra al sector agrícola i ramader; gestió forestal per reduir el risc d’incendis i aprofitament de la biomassa; crear petita indústria pública de transformació d’aliments, fusta o energia; cultura local defugint una oferta adreçada al turisme; millorar la cartera de serveis bàsics i especialistes als hospitals, així com reforçar CAP i atenció domiciliària; estendre llars d’infants gratuïtes, recuperar escoles rurals i impulsar educació superior i d’investigació; dignificar la vellesa amb residències públiques i pisos tutelats; rehabilitar i rehabitar cases buides, augmentar habitatge públic per viure i frenar-ne l’ús turístic; millorar les telecomunicacions i el transport entre pobles, valls i comarques.

La possibilitat de tenir un Pirineu viu hi és, només depèn de la voluntat política. Mentre aquesta estigui al servei d’aquest model capitalista i patriarcal destructiu i beneficiant a la classe burgesa que se’n lucra, les classes populars només tindrem cada cop més misèria en un entorn pobre, explotat i consumit.

Per això és imprescindible, si volem preservar el territori i construir un futur on viure dignament, que la classe treballadora i les classes populars, a través d’un projecte d’Unitat Popular, assoleixin el poder polític per acabar amb totes les lògiques i dinàmiques intrínseques del capitalisme. Perquè ja ens va avisar Marx fa uns quants anys: «el capitalisme tendeix a destruir les seves dos principals fonts de riquesa: la naturalesa i els éssers humans». Per un Pirineu viu, defensem la terra!