a pocs dies vàrem tenir la visita del president de Foment del Treball Català a la UIER, acompanyat per la presidenta de Fepime i un bon nombre de directius de la patronal catalana de la qual la UIER forma part.

És bo rebre la visita, de tant en tant, dels companys de viatge en aquesta singladura de defensar els interessos dels empresaris i de les empreses, sobretot si aquesta visita comporta, com així va ser, l’oferiment incondicional de tots els serveis i suports que la UIER pugui requerir en el seu suport als empresaris i empreses del Ripollès.

Això ens reforça. A la UIER tenim, amb aquest fil directe de Foment del Treball, comunicació directa amb el govern català i els grups parlamentaris, amb el “gobierno central” i els grups del “congreso”, tenim un delegat específic al Parlament Europeu i grups de treball propis especialitzats en temes laborals, financers, d’emprenedoria, d’innovació...

La conversa amb el president de Foment ens va portar a un tema que, no per recurrent, perd ni un gram de la seva importància per al nostre futur al Ripollès. Les comunicacions. Sempre les comunicacions.

De segur que l’equip i la infraestructura de Foment ens poden ajudar a reclamar aquelles comunicacions que ens fan falta per apropar-nos més i més fluidament a la resta de comarques i, de manera especial, a la conurbació de Barcelona i l’àrea metropolitana.

abrem entendre què és el que ens cal més i primer com a comarca?

Ens falta tant, però, que hauríem de ser capaços de prioritzar quines infraestructures cal endegar amb més urgència per reclamar-les amb més força i amb el màxim de suport. I aquí rau una mica el quid de la qüestió: ens hem de posar d’acord en establir una prioritat entre les moltes necessitats que tenim per reclamar s’hi adrecin decididament les inversions (segurament poques) que s’hi puguin destinar.

Ho sabrem fer? Sabrem entendre què és el que ens cal més i primer com a comarca?, més enllà de les necessitats que tenim a cadascun dels nostres municipis en particular?

Necessitem definir entre tots aquesta llista de prioritats per tal que tots, i sempre, demanem prioritàriament el mateix i amb una energia comuna, resolta i unitària que mostri realment la voluntat de progrés de tota la comarca.

Això és el que ens hem de demanar a nosaltres mateixos, abans de reclamar amb tota l’energia i tot el suport possible (que ho farem!) a aquells que tenen la capacitat de destinar-hi els recursos per executar-ho.