Ja tenim una edat tots aquells que som capaços de recordar aquells estius on, dia sí i dia també, apareixia alguna tempesta de tarda. Sempre havies de sortir de casa amb alguna jaqueteta per si de cas, i mai feia nosa. Sempre feia un bon servei. Ja tenim una edat quan recordem algunes expressions que fèiem, amb to sarcàstic, sobre els estius a la Vall de Ribes; “Vall de Ribes, l’orinal de Catalunya!!” o quan dèiem que “aquest estiu ha caigut en dijous!!” i rèiem pensant que una mica més de bon temps no anirien malament. Doncs ja ho tenim aquí i aviat enyoràrem quan els estius feia estiu i els hiverns feia hivern a la Vall de Ribes. Tot i aquests canvis de temperatures que estem patint i la poca aigua que està caient a la vall, continuem tenint la sort immensa de viure en un lloc extraordinari pel que fa a la climatologia, en comparació a altres indrets del país i del planeta, que ja estan patint situacions més extremes de les que hem tingut aquesta primavera i estiu.

No sabem si som a temps d’aturar aquest canvi climàtic que els experts anuncien des de fa anys i sembla que ningú té la capacitat de posar-hi remei. El problema és que el remei tothom el sap, però qui serà el valent que s’atreveix a implementar-lo? Penso que cap govern podrà fer polítiques agosarades perquè voldrà dir que es comencen a prohibir, sancionar, limitar, etc... totes les conductes incíviques que fem cadascú de nosaltres en el nostre dia a dia, i que perjudica la salut del planeta.

Ja no només es fan mal a ells mateixos, sinó a tota la humanitat

Tenim la percepció que són els polítics els culpables de la situació actual, sense pensar que som nosaltres que amb el nostre egoisme, el nostre individualisme i la nostra condició de depredadors som els màxims responsables del canvi climàtic. Tothom coneix algú que no recicla, tothom coneix algú que deixa l’aixeta oberta més estona del normal, algú que no té respecte pel medi natural, etc. i la llista seria infinita. Fins que no comencem a entendre que hem d’aturar aquesta actitud destructiva de l’ésser humà, no començarem a revertir el problema, i per desgràcia, estem lluny d’aquest punt. No tinc prou dits a les extremitats per comptar les persones que conec que sempre veuen conspiracions en tot, en la política, en la pandèmia, etc. Ser conspiranoic amb tot, acostuma a afectar només al qui ho és, però quan et justifiquen el no estalvi d’aigua, el no reciclatge, el no estalvi d’energia, perquè tot és un “cuento”, ja no només es fan mal a ells mateixos, sinó a tota la humanitat.

Espero que quan llegiu aquestes línies, estigueu tranquil·lament, observant una tempesta d’estiu, amb una jaqueteta per passar la frescor de la tarda. Aprofiteu-ho que en queden poques, si no hi posem remei!