Segons la dita és bo “tenir carrera” per assegurar-te un bon futur, aquesta fa referència a les persones. Ara bé, també hem après que si les indústries i els negocis volen prosperar adequadament en el món actual cal que inverteixin en coneixement, tant en formació de les persones, com en millorar tot allò que es pugui millorar, i en això hi té molt protagonisme la digitalització (imprescindible avui en dia. Qui no hagi fet el pas l’haurà de fer ràpidament i com més aviat millor). Però què passa amb les poblacions? I amb les comarques? Doncs des del meu punt de vista passa el mateix. Hi ha països que han apostat decididament pel coneixement i són referents en investigació, per exemple Suïssa o Israel, i també hi ha regions que despunten en certs àmbits com pot ser Silicon Valley.

Quan dic invertir no em refereixo a posar diners públics i prou, sinó a anar a cercar actors clau i oferir-los les màximes facilitats

Si mirem a casa nostra, podrem trobar per exemple, una potent indústria Bio-Tech i també la Química (vinculada a la refineria de Tarragona). Això no apareix de la nit al dia, ni succeeix per sort, és fruit d’una planificació. Fixem-nos en la capital del nostre país, fa dècades que treballa per ser el que en diuen un HUB de la digitalització i les “Start-Ups”, una lluita de nivell mundial que de moment està aconseguint mantenir malgrat les dificultats polítiques que ha patit Catalunya (per exemple retenint el MWC). Aquesta aposta ha fet créixer el nivell d’inversions a la ciutat augmentant les oportunitats de feina, i ha atret persones amb talent a viure a Barcelona i voltants.

Ens trobem en una comarca que en les darreres dècades ha anat perdent població, molts joves marxen a la cerca d’oportunitats i poques famílies decideixen instal·lar-se al Ripollès. Si ens parem a pensar, la comarca va créixer molt al llarg del segle passat a base d’indústries que van atraure mà d’obra, la població va créixer i va haver-hi anys d’expansió. Ara tenim un sector industrial amb algunes empreses fortes, però que no ofereixen feina per a tothom. Una de les més importants és Comforsa, que dóna feina a moltes persones (i tots sabem què hagués passat si no hagués rebut injeccions de diners de la seva propietària, la Generalitat). També tenim la indústria del turisme, que a l’hivern pivota sobre Vallter i Núria (les dues propietats de FGC). No sembla la millor manera d’oferir oportunitats a les properes generacions. Cal que ens plantegem com volem que les nostres viles i, per tant, el Ripollès, siguin d’aquí a uns anys. Tenim una comarca molt maca, però amb això no en tenim prou per garantir una bona vida a les nostres filles i fills. Podria ser que invertir en coneixement ens ajudi a dinamitzar-la? Jo ho crec fermament, i quan dic invertir no em refereixo a posar diners públics i prou (que si cal, i es pot, també), sinó a anar a cercar actors clau i oferir-los les màximes facilitats. Sí, sona a quimera, ja sabem que res no és fàcil, però per arribar a dalt del cim sempre cal fer el primer pas.