Les escoles buides d’alumnes són tristes. Com els jardins sense flors o les platges sense banyistes... Hi ha espais que prenen sentit si s’omplen de què els dona essència. La raó que els justifica. L’arribada de l’alumnat és una bonica revolució que impregna energia i il·lusió. Aquest curs ha començat abans, amb algunes incerteses i novetats curriculars. Sembla que un inici tranquil és missió impossible i avaluar l’aplom dels mestres és objectiu reiterat.

Els darrers setembres han sigut singulars: mesures de confinament, grups bombolles, mascaretes i la certesa de perdre’ns moments molt importants.

I malgrat tot, cada inici de curs ha sigut un esplet d’alegria i a cada escola tot ha estat a punt. Mestres i personal no docent amb els deures ben fets per rebre l’alumnat amb entusiasme.

La mandra és humana, l’oci ens enlluerna, tots esperem amb delit el cap de setmana

Els nens i nenes, les noies i els nois han de poder viure la seva època d’escolarització com una oportunitat única d’aprendre i de créixer.
Això és -en bona part- la feina dels docents. Però no només dels docents.

Que important és i, imprescindible, que vegin que la mandra de llevar-se aviat és només el preludi d’un dia per poder aprendre, gaudir, emocionar-se i avançar endavant.
Els nens han de respirar que anar a escola és una sort. Créixer curs a curs i poder-ho viure positivament.

La mandra és humana, l’oci ens enlluerna, tots esperem amb delit el cap de setmana... això és així en la majoria de persones i és ben comprensible. Però ha d’anar de bracet en saber, també, que hi ha activitats necessàries que requereixen una actitud positiva, activa i reconeguda. Valorem-les. Fem-los explícit als infants i adolescents que l’obligatorietat d’anar a l’escola és l’oportunitat de fer el món una mica millor. Que important és que ho respirin allà on siguin, allà on vagin... No els hem de plànyer si s’han de llevar aviat o se’ls acaben les merescudes vacances... Ells han de viure des de ben petits que hi ha un temps per cada activitat i que l’entusiasme les hauria de presidir totes. Ajudem-los entre tots des del convenciment de cadascú.