Divendres passat la Consellera Jordà va presentar el registre de terres en desús.  La gestió de parcel·les en desús és una oportunitat per al territori i per al sector agrícola per evitar el despoblament i augmentar la productivitat agrària. Aquest procés es realitzarà en col·laboració amb les institucions i les entitats del territori, amb la comunicació i la informació als propietaris i amb la transparència pertinent a través d’un sistema que permeti accedir a aquesta terra a través de les convocatòries de concurrència competitiva. Es facilitarà l’accés entre propietaris i persones disposades a treballar la terra i s’afavorirà prioritàriament l’accés a joves i dones.

Aquesta és una oportunitat també pel Ripollès, ja que no en podem permetre perdre ni un sol pam més de terra infrautilitzat. Aquelles terres que no es conreïn i estiguin en desús, les hem d’identificar i oferir-les a aquelles persones que s’hi volen dedicar i que no tenen possibilitat per accedir a determinats terrenys que els fa falta per poder iniciar una empresa agrària viable i rendible.

És una eina més de la Llei d’Espais Agraris que ha de permetre protegir les terres agrícoles del país

És una eina més de la Llei d’Espais Agraris que ha de permetre protegir les terres agrícoles del país i començar a donar la importància que realment té per la sobirania alimentària i la preservació dels recursos naturals i, a l’hora, cal valorar-les davant d’altres possibles usos que sempre han passat per davant, com infraestructures viàries, polígons o urbanitzacions. La bona gestió dels terrenys agrícoles és, també, proporcional a la defensa dels grans incendis forestals.

En aquest sentit, i per posar alguns exemples propers a casa nostra que preveuen o poden preveure afectacions importants a planes agrícoles existents, vull esmentar la previsió de construir 170 habitatges a la Plana de la Torre de Sant Joan de les Abadesses o el mateix desplegament de part de la Via Verda. És evident que és un recurs turístic i que cal defensar, però que és imprescindible vetllar perquè tingui la mínima afectació de les planes agrícoles del Ripollès, que són poques i, per tant, molt preuades. Per aquesta raó, és imprescindible buscar sempre el consens amb els propietaris i cercar aquelles alternatives que tinguin un menor impacte natural, paisatgístic i econòmic.

A més, aquests espais oberts, que permeten mantenir aquest paisatge mosaic que ens caracteritza, són una eina imprescindible per la prevenció i extinció d’incendis, i així s’ha vist en els darrers grans incendis que s’han produït a Catalunya, així com per la preservació de la biodiversitat. Algú percep Catalunya sense sector primari? Doncs entre tots preservem-lo.