La setmana passada va començar un dels grans talls de línia en el servei de Rodalies. Fins a mitjan setembre els trens procedents de la línia de Portbou a Barcelona per Granollers no podran completar el seu recorregut fins a Sants o fins a l’aeroport i finalitzaran el recorregut a l’estació de Sant Andreu. Òbviament, les afectacions sobre els viatgers són notables. Transbord  i finalització del desplaçament en Metro o en bus. Més temps i més aglomeracions en carregar les xarxes del transport urbà del cap i casal. Alguns usuaris se’n queixen. Els mitjans de comunicació ho recullen i alguns polítics ho magnifiquen.

La qüestió que se suscita és elemental. Sabent que es produiran inevitablement aquests efectes sobre la mobilitat de les persones, per què les administracions ferroviàries han endegat aquesta actuació? No hi hauria altres maneres de dur a terme el projecte (recordem que es tracta de la nova gran estació intermodal de la Sagrera) que no afectessin la gent?

S’han engegat un munt d’inversions que, durant tota la dècada provocaran notables afeccions a la xarxa

Val a dir que un tall de línia ferroviària sempre és la darrera solució que s’adopta per fer-hi obres. Però sovint resulta inevitable. Els ripollesos i ceretans ho heu viscut aquest estiu amb la rehabilitació del pont sobre el Ter a Ripoll que ha comportat un tall programat, i complert religiosament, d’un mes. Tothom, aquí, és conscient de la necessitat que hi havia de reparar la infraestructura i, a la vegada, que la reparació obligava a aixecar les vies. Per a la gent de la Vall de Ribes i de la Cerdanya ha comportat un sacrifici en forma d’increment de temps de viatge i d’incomoditat. Però crec que ningú pot negar que calia actuar i fer-ho com més aviat millor. El tall s’ha aprofitat també per fer treballs de neteja de marges a la línia i prospeccions geotècniques per redactar els projectes de consolidació de trinxeres i túnels.

Essent ben cert que al llarg del segle XXI hi ha hagut un fort dèficit d’inversió a la xarxa ferroviària catalana, avui, les circumstàncies han canviat radicalment. S’han engegat un munt d’inversions que, durant tota la dècada provocaran notables afeccions a la xarxa. La R3 en constitueix el millor exemple. Per a executar les obres de duplicació de via entre Parets i La Garriga, caldrà efectuar restriccions del servei els pròxims estius. I, només és el començament; a continuació tocarà el tram Vic-Centelles, el pas per Mollet...
Soc dels qui té clar que cal actuar i fer-ho aviat. Hi ha molt a recuperar i molt a millorar. Convindrà, doncs, ser molt transparent, informant amb precisió i fent tot el possible per minimitzar les afeccions als usuaris. Això si, no es pot enganyar a ningú: si volem la cuina nova, hem de menjar fred uns quants dies...