Ja han passat dotze anys des que ens vam començar a manifestar de manera massiva per la nostra nació, el 10 de juliol de 2010. Aquesta manifestació va sorgir arran de la suspensió i retallades del Tribunal Constitucional a alguns articles del nostre Estatut aprovat l’any 2006. I el van referendar  aproximadament un vuitanta per cent dels ciutadans i de les ciutadanes de Catalunya que el van votar.

El lema de la manifestació convocada per Òmnium Cultural deia: “Som una nació. Nosaltres decidim”.

Volem polítics competents que estimin la gent i la Nació

Quina alegria! Quina il·lusió! En arribar a Barcelona i veure tanta gent d’arreu que caminava per carrers i places portant senyeres i estelades que omplien de color la capital.

Després d’aquest èxit tan gran crec que, el llavors Artur Mas i Gavarró Diputat al Parlament de Catalunya, va fer dues coses: escoltar el clam  de la ciutadania i pensar en l’estratègia política de CiU per avançar en la mateixa línia.

Les eleccions al Parlament de Catalunya es van celebrar el dia 28 de novembre de l’any 2010. CiU va obtenir 62 diputats i Artur Mas va ser elegit president.

A partir d’aquí van haver-hi més mogudes, promogudes per més entitats com l’Assemblea Nacional Catalana ANC tant per la Diada Nacional com en altres dates.
El que es reivindicava amb força era la “Independència de Catalunya”  i ser un “nou Estat d’Europa”.

El govern del PP encapçalat per Mariano Rajoy va donar un cop de porta al pacte fiscal  proposat pel president Artur Mas. Aquest pacte podia revertir una mica  la gran discriminació que rebíem i rebem els ciutadans de Catalunya des de fa molts anys.

La manifestació del dia 11 de setembre de l’any 2012 va ser tan emotiva, entusiasta i extraordinària que va ajudar a canviar la mentalitat de molta gent.  Es van fer sondejos electorals per saber la tendència de vot i va sortir que CiU podia obtenir la majoria absoluta. El president Mas va decidir convocar eleccions dos anys abans, concretament el dia 25 de novembre de l’any 2012. El resultat va ser de 50 diputats, o sigui, dotze menys dels que tenia.

Ara, podem confirmar que aquella davallada va ser degut a la podridura de les clavegueres de l’Estat que van escampar històries falses atacant a l’ètica personal i familiar de  líders de CiU.

Continuant endavant es va treballar per fer una consulta sobre la independència el dia 9 de novembre de 2014. Es van superar amb escreix les persones voluntàries per anar a les meses electorals. El dia brillava i el munt de gent de totes les edats que feia cua per anar a votar somreia, parlava, cantava, realment desprenia felicitat!  Va ser un altre dia inoblidable i espectacular!

Hi ha molt més per repassar i recordar, però ens centrarem al primer d’octubre de l’any 2017 quan vam votar per la independència. Un altre dia molt feliç, tens i molt trist pels cops de porres i violència en què va actuar la Guàrdia Civil contra persones pacífiques que només volien exercir el seu dret a poder votar.

 Finalment, el dia 10 d’octubre de l’any 2017 el president Carles Puigdemont va proclamar la independència de Catalunya que va durar pocs segons.

I llavors ja va continuar amb més força la repressió, el perseguiment, les detencions, els empresonaments, els exiliats, més violència, invasió de llars, d’empreses, de patrimoni, de manifestants, etc. Ens van imposar el 155, ens van treure competències, no van respectar les lleis, ens van voler ofegar i eliminar trepitjant la nostra identitat, la llengua catalana, la cultura, la llibertat democràtica...

I ara què? Volem continuar lluitant, però ja han passat cinc anys i anem més enrere que els crancs. Els polítics actuals es barallen, menteixen i sordegen.

I l’actual president es creu que pot dominar la ment d’aquells que critiquen, que debaten i que discuteixen el progrés del nostre país.

I ara què? Volem polítics competents que estimin la gent i la Nació.  Que diguin la veritat, que siguin responsables, honestos i democràtics. I que tinguin la voluntat i el coratge per treballar i avançar cap al nou Estat d’Europa sense esperar.

I ara què voleu vosaltres?