El setembre de 2022  han coincidit a Ribes un parell de fets que marquen un canvi d’època:  un món s’acaba i en comença un altre
Jo ho he viscut  amb perplexitat i amb un punt de dolor. Viure amb nostàlgia és molt incòmode, i per treure’m aquesta nostàlgia de sobre em permeto la teràpia d’escriure aquest article.

El primer fet a lamentar és el tancament de la pastisseria de Ribes, “Cal Ton del Forn”, nom popular del Forn Pastisseria Sant Jaume. Amb aquest tancament desapareixen els gustos dels millors esmorzars i berenars de la meva vida. Últimament, quan hi anava, i hi comprava unes coques petites, aconseguia de retornar a la millor època de la meva vida, que és, com ho és gairebé per a tothom, la infantesa. Ara només me’n quedarà el record. No sé si aquest present, en el qual tanquen els petits negocis i obren grans franquícies, serà millor o pitjor que el meu passat, quan la coca que menjàvem a Ribes tenia un gust diferent de la que podíem comprar a qualsevol altre punt del país.

El món, per sort, ha anat canviant i els canvis de vegades són millores i noves oportunitats

El segon fet és que mossèn Jorge Moncayo deixa Ribes i torna a la seva pàtria, Colòmbia. Amb la seva marxa Ribes s’ha quedat per primera vegada en la mil·lenària història de la parròquia sense capellà i sense misses diàries. L’única vegada que això havia passat era en un context de guerra i de persecució religiosa.  Jorge Moncanyo havia vingut a completar estudis de teologia a Catalunya, i havia acceptat  com a favor venir a fer  de rector de Ribes, mentre li durava el temps d’estudis. Ell ha presidit gairebé diàriament la nostra cada dia més reduïda comunitat catòlica en les misses vespertines i dominicals. Sap greu, se sigui creient o no, que es perdi un espai i un moment de trobada entre persones, una oportunitat per sortir de la individualitat i compartir-la amb els altres. Ara les misses queden reduïdes al cap de setmana i no hi haurà un rector nou. Quan encara l’Església Catòlica comptava amb prou capellans, un rector nou a Ribes era un esdeveniment que activava i renovava la vida col·lectiva.

La meva formació catòlica em convida a veure els canvis amb esperança i amb interès. El món, per sort, ha anat canviant i els canvis de vegades són millores i noves oportunitats. No deixarà, però, mai de ser veritat que com els pastissos i coques de Cal Ton ja no en trobaré enlloc. Una oportunitat, doncs, per convidar-me a gaudir d’un immillorable record.