Hem arribat a una nova setmana amb un dotze d’octubre, dia d’allò que n’anomenen “la hispanitat”. I sabeu on ha estat festa? Doncs sí, aquí, a Catalunya, aquella zona del nord-est de la península Ibèrica on vivim, aquella zona plena de valors republicans, on tothom i té cabuda i on s’hi segueix “celebrant” el dotze d’octubre, festa que no ens és pròpia. S’entengui la ironia de tot aquest paràgraf, espero.

Hem votat mil vegades per seguir passant dotzes d’octubre

Hem viscut una setmana convulsa amb el tema de la consulta als militants de Junts per Catalunya per si es mantenien o no al (des)govern de la Generalitat. Uns diuen que amb Junts al Govern érem més a prop de la independència, altres diuen que ara podran apretar per fer-la. La realitat és que l’octubre del 2017 ells manaven, que van manar després del 21 de desembre d’aquell any, dia que es van produir unes eleccions que ells van anomenar unes imposades pel 155 i que, on som? Fent festa el 12 d’octubre. El detonant de tot plegat, d’aquesta consulta interna, ha estat, entre d’altres, la xiulada a la senyora Carme Forcadell el dia primer d’octubre durant els actes de record del Referèndum del 2017. Es veu que no es pot xiular a la gent perquè ens van portar a les portes d’Ítaca… Carai, no sé jo on ens van portar quan declaraven davant el Regne d’Espanya dient que ells no havien fet res, acceptant havent-nos mentit a la cara i rendint a tot un poble.

Fa 10 anys, DEU ANYS, que Junts (amb els seus diferents noms, caps de llista i representants) i Esquerra es reparteixen conselleries, alts càrrecs, assessors, etc. 10 anys de mentides i encara tenen, uns i altres, la barra de parlar-nos d’alliberar un país que se’ns mor a les mans gràcies a les seves nul·les polítiques lingüístiques i nacionalistes, gràcies a permetre l’entrada de tothom sense miraments i gràcies als seus “valors republicans”.

En definitiva, que hagueu tingut un bon 12 d’octubre. I si encara heu cridat, escrit o dit allò de “res a celebrar”, recordeu que potser tampoc tenim de moment, a escala nacional, res a votar. Perquè hem votat mil vegades per seguir passant dotzes d’octubre.