Diria que ja hem acabat de pair l’espantada Juntaire de no fa ni dues setmanes. Un cop passada aquesta pàgina, ara, si us plau, parlem de pressupostos. Ja n’hi ha prou d’escenificacions de cara a la galeria, de dies històrics i de jugades mestres. A Catalunya i als catalans ens cal un govern que, per primer cop en anys, governi. Que prengui decisions i mesures per ajudar de manera efectiva als ciutadans i al teixit econòmic i empresarial del país.

El primer que ens calen són uns pressupostos. Com a país no ens podem permetre no tenir un pressupost adaptat a la realitat dels difícils moments que estem vivint a Europa, amb una guerra al costat de casa, una inflació alta, tipus d’interès a l’alça i una gran incertesa pel que fa a la disponibilitat i a l’evolució dels costos de l’energia.

Cal que al Parlament se superi d’una vegada la lògica de centrar-se només en allò que beneficia al partit propi

Europa ha reaccionat com mai ho havia fet a la situació d’incertesa que l’any 2020 va causar la irrupció de la COVID-19. Els catalans no podem deixar passar la possibilitat de disposar de gairebé 3.100 milions d’Euros més per a l’any 2023, provinents dels diferents mecanismes europeus extraordinaris i de les modificacions estatals pel que fa al sostre de despesa. No en aquest escenari. Les xifres fredes sovint no ens diuen res, però 3.100 milions d’Euros impliquen un increment de més del 8% del pressupost de la Generalitat i equivalen, per exemple, el 40% del nostre pressupost per a educació o el 28% de la despesa catalana en salut.

Europa, doncs, ha entès que les retallades i l’austericidi en forma de contenció pressupostària van ser una molt mala recepta per mirar de superar la crisi financera de 2008. Els catalans hauríem d’anar fent els deures perquè també tenim molt a entendre. Hem d’estar a l’altura. Com a país, tenim moltíssimes oportunitats, destreses, competències i capacitats i el primer pas per aconseguir desenvolupar-les és disposar d’un pressupost adequat als reptes que se’ns presentaran en els mesos vinents.

Cal que al Parlament se superi d’una vegada la lògica de centrar-se només en allò que beneficia al partit propi. Cal aixecar la vista del melic i deixar de pensar només en com desgastar més i millor l’adversari. Encara que tinguem diferències substancials en alguns aspectes -no seré jo qui les negui- sortim dels bloquejos i el desgavell i mirem endavant, perquè el que ve no sembla fàcil i va sent hora que tots hi posem una mica de la nostra part per poder avançar. Ni mocions de confiança ni eleccions ni qualsevol altra boutade de pa sucat amb oli. Prou. Els experiments, com diuen, fem-los només amb gasosa. Ara, si us plau, seiem, parlem, negociem i aprovem pressupostos.