Passen els dies els mesos i els anys i neixen criatures, creixen, maduren, envelleixen i moren. De fet, aquest cicle és el que volem, sobretot, pels nostres éssers estimats. Però la mort no depèn de nosaltres.

L’any té quatre estacions: la primavera que les sangs altera; l’estiu on tota cuca viu; la tardor que fa caure les fulles; l’hivern que amb la neu arriba el fred.

Serà l’herència que deixarem als nostres infants que ara, tot just, comencen a caminar

Quan plou bé els rius creixen i s’omplen els pantans. Les teulades, els carrers i les places queden mullades i netes. Les muntanyes, els arbres, els prats i els jardins ploren d’alegria. Les llavors que els pagesos o particulars han plantat creixen i donen el seu fruit. Però la pluja no depèn de nosaltres.

Quan comença el dia i surt el sol ens omple de calor i d’energia. Les flors s’obren al seu raig i la natura brilla. Però el sol no depèn de nosaltres.

Ja fa temps que la natura viva es revolta despertant volcans, provocant huracans, aiguats, incendis, etc. perquè nosaltres la maltractem, ja que li llencem tones d’escombraries al mar com plàstics, llaunes, xarxes... aconseguint que molts peixos morin, que les algues es redueixin, que el corall desaparegui... Li embrutem les aigües cristal·lines amb productes químics i altres porqueries... Li contaminem l’aire que respirem amb fum tòxic, amb explosius i bombes que s’utilitzen a les guerres...

Els polítics parlen molt de l’emergència sobre el canvi climàtic, però passen els anys i les decisions que prenen fan que les grans multinacionals segueixen usant les centrals nuclears, els cotxes els carburants, els plàstics en molts productes envasats de menjar, begudes, eines, aparells electrònics, joguines, i molts d’altres.

I QUÈ DEPÈN DE NOSALTRES?
De nosaltres depèn:
Que actuem amb responsabilitat i reciclem millor les escombraries.
Que reduïm els plàstics, llaunes, roba, aigua, benzina ...
Que reutilitzem allò que es pugui.
Que utilitzem més el tren, més la bicicleta, menys el cotxe i molt més anar a peu.
Que matem menys animals i que regulem les espècies com rates, coloms, porcs senglars, etc.
I que respectem la natura, que la vivim, la gaudim i l’estimem, ja que serà l’herència que deixarem als nostres infants que ara, tot just, comencen a caminar.