Som propensos a criticar i queixar-nos, tant dels nostres representants polítics com d’allò que fan. Ja fa massa temps que sentim frases com: “no n’hi ha cap que valgui res”, o “manquen bons lideratges”, o per exemple “són tots uns aprofitats”, o també “parlen molt i després no fan res del que diuen”.

En el fons el que delaten aquestes frases són els defectes del nostre sistema polític i electoral. Defectes múltiples que comencen amb el sistema de partits polítics que tenim i acaben amb persones ocupant cadires per les quals no estan qualificades, o bé que prenen decisions que van més en benefici propi, i del seu partit polític, que no pas del conjunt del país. Per tant, el gran defecte no és del sistema en si mateix, sinó de com se n’aprofiten les persones. És un problema humà. Tot plegat es pot resumir com una gran manca d’honestedat. I no tan sols honestedat en les accions i decisions preses, sinó també en la de seguir i respectar la ideologia que teòricament defensa cada color polític (allò de les dretes i les esquerres).

El gran defecte no és del sistema en si mateix, sinó de com se n’aprofiten les persones

A Dinamarca ha sorgit una nova proposta que obre tot un món de noves possibilitats. Aquesta proposta s’anomena “Leader Lars”. I de què es tracta? És una intel·ligència artificial a la qual li han introduït totes les bases i raonaments d’unes ideologies concretes. A partir d’aquestes dades se li poden formular preguntes i “Leader Lars” dona respostes. A més a més, “Leader Lars” aprèn a mesura que se li van introduint dades i amb totes les interaccions que té amb humans. Les persones creadores d’aquesta proposta plantegen que la intel·ligència artificial prengui les decisions i marqui les guies a seguir i que l’ésser humà sigui qui ho executi. Sembla que podria ser una manera de garantir que les decisions es prendran seguint les bases d’una ideologia concreta, amb transparència, sense condicionants externs ni interessos personals o econòmics que les contaminin. Però, en el fons, ensopeguem amb la mateixa pedra: l’honestedat humana. Qui introdueix les dades? Qui decideix què ha de tenir en compte i que no? En el fons, tornen a ser persones que, posats a pensar malament, poden obeir a uns interessos concrets i corrompre el bon funcionament d’aquesta proposta.

Per tant, més enllà del gran dilema ètic que ens pot posar sobre la taula aquesta iniciativa, continuem arribant al cap del carrer, l’honestedat. I si, en comptes de fer invents estranys per evitar la corrupció del sistema, fóssim tots plegats més honestos i tinguéssim líders clars i transparents? Depèn de tots nosaltres aconseguir-ho. Cada cop que estem cridats a les urnes tenim la possibilitat de canviar les coses i no tan sols votant, també implicant-nos-hi directament. Si realment estem cansats de com funciona tot plegat, arremanguem-nos i posem-nos-hi!