La gent gran de la nostra comarca hem viscut un notable canvi en la climatologia. Ho dic perquè els cicles del temps acostumaven a ser en el decurs de segles. No és el cas de l’època que vivim. Tenim constància que el nostre país fa milers d’anys era una zona glacial i el canvi es va fer molt pausadament en el decurs del temps, va durar molts segles.

Darrerament, el fet s’ha accelerat, per quin motiu? És evident que la raça humana ho ha espatllat molt, però una evolució tan ràpida com la que vivim és a causa d’un canvi climàtic arreu del món.

Una evolució tan ràpida com la que vivim és a causa d’un canvi climàtic arreu del món

Els que eren al món als anys 50 del segle passat trepitjàvem neu els mesos de novembre i desembre a cotes de 900 i 1000 metres. Els mesos de gener i febrer els rius i rierols del Ripollès en bona part es glaçaven tot i portar molt més cabal d’aigua que avui i els mesos de juliol i agost feia sol al matí i plovia cada tarda. Les pluges del mes d’octubre eren abundants i deixaven petja. La neu de les muntanyes mantenia abundants les fonts. Les tempestes amb llamps mataven animals i gent a muntanya.

No tenim altre remei que canviar el “xip”. L’aigua esdevindrà un bé preuat i escàs arreu. El consum en el decurs del segle XXI s’ha incrementat de manera exponencial amb l’ús de les rentadores, rentaplats, dutxes, flors i jardins, entre altres. Hem obert massa l’aixeta. Caldrà regular-ho i fer-ne un millor ús, perquè esdevindrà un bé molt preuat arreu. És cert que tot torna a la terra tant la que és neu com gel, inclús la del cos humà, però cal dosificar-la.

Les condicions de vida i treball han evolucionat més ràpidament que el temps per sort. La tecnologia actual simplifica les feines i les comoditats a casa. Però el líquid és l’element més escàs i mal repartit que anys enrere. Diuen que al món avui som 8000 milions de persones. No sé si ho han contat prou bé, però deu ser difícil de fer-ho, doncs deixem-ho així.

Com a punt final només voldria deixar-vos una dada de casa nostra, la província de Girona. Les dades diuen que només fabriquem un 5% de l’electricitat que consumim. Això vol dir que la majoria de la qual es produïa era hidràulica, i avui pràcticament totes les centrals mogudes per l’aigua dels nostres rius estan parades.