És trist haver de parlar de delictes i de repressió, sí. Però aquesta setmana toca. Un dels objectius d’Òmnium és lluitar pels drets civils i polítics, sense els quals no es podrà fer efectiva la lluita per la independència. I si pot ser posar una mica de llum a la foscor dels debats que s’han produït durant la darrera setmana, des que el president del govern d’Espanya, Pedro Sánchez, va anunciar en horari de màxima audiència televisiva que es derogava el delicte de sedició. El mateix format en què es va fer públic convida a una reflexió prudent, i així ho va fer Òmnium. A vegades és millor no reaccionar en calent, encara que la velocitat de les xarxes socials ho demani, i valorar els pros i contres de qualsevol qüestió de gran abast com aquesta.

Estem davant de possibles noves formes de criminalització del dret a protesta

La sedició és un delicte de temps passats, un fòssil jurídic que a l’Estat li va venir molt bé per reprimir l’1-O. El recurs que Òmnium va interposar al Tribunal Constitucional el març del 2019 contra la sentència per sedició al president de l’entitat, Jordi Cuixart, ja es basava en aquest argument. Sabent també que el TC el tombaria, però que serviria per portar la causa al Tribunal Europeu de Drets Humans, on és actualment. I amb el convenciment de què se’ns acabarà donant la raó, respecte a un delicte que no existeix en altres legislacions d’Europa i té només l’objectiu d’acabar amb la dissidència. Que la sedició desaparegui no pot ser sinó positiu.

Però (i aquí ve la prevenció), estem parlant d’una reforma del Codi Penal espanyol que comportaria també l’ampliació dels articles dedicats als desordres públics. Amb l’afegit d’un concepte, la “intimidació”, que pot fer créixer les penes fins a 5 anys sempre que hi intervingui un grup “cuyo número, organización y propósito sean idóneos para afectar gravemente el orden público”. Què vol dir això exactament? Quin ús podria donar el sistema judicial espanyol, que coneixem sobradament, a una cosa tan inconcreta com la “intimidación”? No oblidem que en aquest moment Òmnium compta encara amb més de mig miler de procediments judicials oberts a Catalunya per defensar les llibertats i la independència. La “intimidació” ja s’està fent servir com a agreujant en judicis de l’1-O on Òmnium exerceix l’acusació popular.

Estem, doncs, davant de possibles noves formes de criminalització del dret a protesta. De les protestes del passat i de les que puguin venir en el futur, tal com adverteixen organitzacions de defensa dels drets civils amb les que habitualment treballem. I en això ens hi trobaran sempre vigilants.