No hi ha res més trist en un poble que passejar per un carrer i veure la majoria de baixos amb les persianes abaixades. On hi havia un comerç ara hi ha una persiana abaixada nit i dia i darrere, res. Si això passa en un municipi rural, en un micropoble, i ara a la tardor, la sensació de tristesa encara és més gran. Ho he pogut viure a Ribes de Freser, però passa a molts altres pobles de Catalunya.

Aquest és un dels efectes de la famosa globalització, de l’expansió de les grans cadenes de supermercats i de la despoblació de les zones rurals. Remuntar-ho ho veig difícil, mai podrà ser com abans quan, per exemple, ara que s’acosten les festes de Nadal i Reis, a Cal Mem preparaven l’aparador amb les últimes novetats de les joguines que ens portarien els Reis.

Sí que entre tots ens hauríem d’esforçar, però a minimitzar aquests efectes. El tancament de botigues centenàries per falta de relleu perquè els fills han marxat a treballar a ciutats més grans o a l’estranger, no fa res més que empitjorar la situació.

Els preus del mercat immobiliari en una zona com la Vall de Ribes és un dels grans problemes que impedeixen frenar aquesta despoblació, juntament amb la dificultat de les comunicacions per tren i carretera i la falta d’una connectivitat d’Internet a l’alçada del segle XXI.

Limitar i controlar el lloguer de pisos turístics és una bona iniciativa de l’Ajuntament de Ribes. No pot ser que una persona que treballi a la Vall de Ribes visqui fora perquè l’habitatge és més barat. Cal rebaixar la pressió especulativa.

No hi ha res més trist en un poble que passejar per un carrer i veure la majoria de baixos amb les persianes abaixades

El mateix s’hauria d’aplicar als baixos comercials. Jo no crec que un propietari guanyi més amb un local tancat que cobrant un lloguer assequible, però que l’ajudi, com a mínim, a pagar les despeses d’IBI i altres impostos anuals. A Calonge, al Baix Empordà, han reactivat molts baixos tancats instal·lant llibreries, és una idea. Però, per exemple, tenir un local o més d’un, amb exposicions permanents d’artistes locals que puguin vendre obres. Un altre amb manualitats exposades. Un altre destinat a ser la seu d’alguna entitat que potser no té espai al casal de cultura. No tot s’ha d’acabar amb l’obertura d’un bar o restaurant.  És significatiu que un forn de pa i una botiga de productes artesanals s’hagin obert fora del nucli comercial de Ribes.

Ah, i de pas, els consumidors, si podem comprar a la botiga del costat de casa, no agafem el cotxe, ens surt més car i cada dia enfonsem una mica més els negocis locals. I els propietaris dels negocis locals no haurien de patir si l’ajuntament promou un mercat setmanal amb cara i ulls, fins i tot, si cal, abaixant la taxa als marxants. Els mercats, i hi ha estudis que ho demostren, són un impuls per al comerç local.

I, a banda d’aquestes, estic segur que encara hi hauria moltes més iniciatives per obrir persianes cada dia.