No hi ha cap dubte que la política té un protagonisme important en les nostres vides. I el té perquè, encara que rebutgem el concepte, encara que ens manifestem decebuts per la realitat de la política i potser també dels polítics, és inevitable que sigui la política la que determini aspectes fonamentals i moltes vegades decisius de les nostres vides.

Aquí voldria recuperar el que, per a mi, és el veritable sentit de la paraula “política”. Jo entenc que el concepte “política” defineix l’art de defensar les pròpies idees i d’escoltar i fer compatibles, en la mesura del que sigui possible, les idees dels altres i, sobretot, d’aquells a qui cal governar, quan toqui fer-ho.

I, també, vull exposar aquí el que, també per a mi, entenc que hauria de ser l’última raó de ser del polític, i que no és altre que la recerca incansable del benestar i el progrés dels ciutadans que representa.

Els temps actuals i, segurament els propers, seran decisius

Els temps actuals i, segurament els propers, seran decisius, sens dubte, i ens caldrà reclamar que els nostres governants tinguin la sensibilitat, la vocació, la capacitat, la convicció, la resolució i l’encert que es necessiten en uns temps tan difícils i complexos com els que estem vivint.

Tots aquests qualificatius no els dic endebades sinó ben convençut que resumeixen les característiques que crec han de tenir en un grau prou excel·lent els nostres governants avui.

Sensibilitat primer de tot. Per copsar el veritable sentiment del poble i les necessitats primeres que s’han d’atendre. S’han de definir ben clares les línies vermelles d’allò que no hem de consentir ni oblidar i establir clarament els criteris de selecció a l’hora de redistribuir els cabals públics.

Vocació per a treballar per una causa comuna i per a la prosperitat del país, sobretot per a continuar fent-ho quan ens calgui superar el desencís i el desànim, que vindran quan les coses costin d’assolir o quan els resultats no arribin a la primera o potser ni a la segona...

Capacitat per a dissenyar les accions més encertades, per administrar amb eficàcia els recursos migrats que tenim i, també, capacitat per a corregir o reenfocar allò que no s’hagi encertat a la primera (i potser ni a la segona).

Convicció per a resistir les contrarietats i adversitats i no desistir del propòsit.

Resolució per a adoptar amb coratge aquelles decisions que ens portin a un estadi millor socialment, econòmicament i nacionalment.

Encert perquè, si bé és cert que aprenem dels errors, no ens hauríem d’equivocar gaire per què no tenim ni temps ni diners per anar fent provatures, i el que ens cal és avançar i superar ben de pressa els estadis intermedis.

Ja sé que potser estic demanant que els nostres polítics siguin una mena de Superman, o potser no tant. Per a mi, si un polític no vol o no pot incorporar honestament (honestament, eh?) aquestes característiques (i no cal que en sigui un deu en totes), val més que no s’hi posi i que si hi és, que plegui.