Fa uns mesos, en Mag Lari, en un programa del Foraster, va dir “Ser diferent és positiu, suma. I tota la vida ens han fet creure que resta”.

Té raó. Ser diferent suma perquè el conjunt de tots fa que sumem, des de l’àmbit social, econòmic, laboral, educatiu... La suma de tots genera una infinitat de possibilitats de vida. Tanmateix, aquesta enorme diversitat no s’entén de la mateixa manera ni per tothom igual.

La diferència és una característica humana

La diversitat es reflecteix en tots els àmbits de la vida i l’hem d’entendre com un fenomen inherent a tots nosaltres i necessari per formar persones aptes per a la convivència. La diferència és una característica humana. Cap de nosaltres és igual a les persones que tenim al costat, ni en la forma de fer ni en la forma de pensar, i això no ens fa superiors ni inferiors, tots tenim les nostres capacitats individuals. Menysprear a qui pensa o té costums diferents no ens fa ni millors ni superiors.

Si fóssim capaços de ser més empàtics, comprendre o intentar comprendre les emocions i els sentiments dels altres, possiblement viuríem sense tanta tensió.

Probablement, evitaríem que la crispació estigués en el centre de la conversa social. Hem d’actuar per rebutjar qualsevol discriminació negativa, per potenciar la tolerància i el respecte envers totes les persones i per incrementar la solidaritat amb les persones que presenten problemes socioeconòmics, culturals, de discapacitats, laborals, etc.

És veritat: ser diferent suma. Malgrat que hi ha qui s’entesti a fer-nos creure que no és així.