Fa deu anys naixia l’ANC amb la voluntat de crear un full de ruta per avançar cap a la independència. També tenia la fita de trobar el mínim comú denominador entre els diferents partits polítics independentistes.

Durant un temps, la tasca de l’ANC va donar fruit perquè va poder influir en la creació del full de ruta i la unitat d’acció dels partits independentistes. En aquells moments tot el món independentista estava disposat a cedir i trobar acords per poder avançar cap a un horitzó de llibertat quan aquest anhel semblava a prop.

Els temps han canviat i ara ens trobem en un escenari totalment contrari al de fa deu anys. Els partits ja no tenen cap mania en tirar-se els plats pel cap, l’ANC fa temps que no fa d’aglutinadora del gruix del món independentista i, sembla, que la cosa no millorarà en els pròxims mesos o anys.

Els partits ja no tenen cap mania en tirar-se els plats pel cap

Amb la sortida de Junts del Govern queda clar que comença la lluita del relat i de l’hegemonia del món independentista. No dubto de la voluntat de totes les forces socials i polítiques per treballar per la independència, però ara mateix no hi ha cap entitat ni partit que en el seu horitzó immediat tingui l’emancipació nacional. L’ANC i el Consell de la República tampoc, tot i que la seva proposta sigui molt més trencadora sobre paper, però quan mires com ho volen fer, resulta que no està molt clar com es fa això.

Sempre he pensat que com més matisos de pensament hi ha en el món independentista millor per poder arribar a més sectors de la societat, però aquests matisos no poden ser contraposats entre ells perquè això farà impossible trobar aquell mínim comú denominador necessari per avançar conjuntament, tal com va passar ara fa deu anys. Crec que ara tot el món independentista intenta desmarcar-se del que ha dit l’altre, dient tot el contrari per semblar més que ningú.

La conclusió és que ara toca, com s’ha anat repetint al llarg de la història, la victòria del relat abans que la de la llibertat. Esperem que aquesta etapa passi quan aviat millor, perquè voldrà dir que ja haurem començat l’etapa de la unitat d’acció contra un Estat que no pararà de reprimir-nos.