Aquest dijous a les sis de la tarda a la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll presentarem el llibre de poesia ‘Només si no miro volen ocells’, de Roser Iborra Plans, amb il·lustracions de Pau Elias. Seria un gust que hi poguéssim ser tots, perquè en aquesta vetllada tindrem l’oportunitat de poder parlar amb l’escriptora i alhora també podrem conversar amb les persones que han editat el llibre. Aquest ha nascut des del minut zero a l’Associació Tapís. L’entitat dona resposta a les necessitats d’alguns joves en situacions de risc social. Aquests han seguit tot el procés de creació de ‘Només si no miro volen ocells’, des de l’elaboració de la pasta per fer el paper fins al relligat. No és un llibre com els altres, és un llibre artesanal.

Un llibre que s’ha fet amb les mans per donar vida a uns textos

Un llibre que s’ha fet amb les mans per donar vida a uns textos que es nodreixen de l’aigua, el foc, l’aire i la terra acompanyats del traç. En un inici minimalista d’en Pau Elias fins que esclata l’energia de la forma i el color. La Nuesa: Al cor del meu arbre nu / ocells efímers / dibuixen fulles perfectes. Encalça el Temps: Les mans / com un tronc / Pell d’escorça / amb camis / de formigues / Un pica soques forada / insistent / el temps.

A ‘Només si no miro volen ocells’ la Roser i en Pau han sabut trobar l’harmonia entre ment i cos. I hem d’entomar la lectura seguint aquesta perfecta harmonia, inspirant i expirant al ritme dels versos per trobar l’equilibri de tots els òrgans del cos. En essència, la lectura d’aquests textos ens sacseja, tot acaronant-nos el cor, el respir dins dels pulmons, el buit de l’estómac, els budells, el fetge, la fortalesa dels ronyons. Som dins.

Ens agradaria trobar-nos tots plegats aquest dijous a la biblioteca per veure també com els joves de Tapís tanquen el procés del llibre recitant els seus textos.