El cicle polític actual sembla caducat. Vivim en un context on la pertorbació d’aquesta pràctica ha arribat a uns límits mai imaginats, i on sembla que els càrrecs públics han passat de vetllar pel benestar de la societat enfront del benestar de les seves butxaques, famílies i cercles propers. La institucionalització d’un model polític piramidal ha perpetrat i motivat que aquestes estructures vetllin per uns interessos propis, uns interessos allunyats dels quals la societat reclama.

El sistema polític actual, com a element estructural i restringit a unes idees, cercles i interessos, està apuntalat per un sistema electoral que retroalimenta i engreixa encara més un model caduc i egoista: Els partits polítics. Algú s’ha plantejat perquè a les eleccions municipals de l’any 2019 grups com el Partit Socialista de Catalunya va presentar llistes fantasmes a pràcticament tots els municipis del Ripollès? La resposta és que aquest partit va cobrar 0,11 cèntims d’euro per cada habitant de cada un dels municipis on es presentava, entressin o no al consistori.

Mesures com aquesta, que desgasten els recursos públics per destinar a la societat són presents i concorreguts. És aquí on neix la importància del paper del coordinador comarcal de partit. Aquest és l’encarregat de definir unes llistes, indiferentment de si són positives o no pel poble, que permetin als partits tenir uns ingressos a aquestes estructures.

La meva pregunta és clara? Realment necessitem els partits tradicionals a una comarca com al Ripollès? Després de reflexionar-hi arribo a la conclusió que aquests són del tot innecessaris. Que els Ajuntaments comarcals estiguin governats per partits que ostenten el poder a les altes institucions ha estat clau per aconseguir finançament o millores?

Estem farts que se’ns vengui la moto dient que els hi interessen els problemes dels pobles

L’Ajuntament de Campdevànol al llarg d’aquest mandat va adreçar-se a la Diputació de Girona governada per Junts Per Catalunya. La demanda era que la Diputació destinés una partida econòmica a la rehabilitació de la plaça Melcior Vaquer del barri de l’estació, responent així a una reclama recorrent de la ciutadania d’aquest barri. La resposta d’aquesta institució va ser clara: “No, no podem destinar recursos a aquest projecte, però ens interessa conèixer si es presentarà altre cop a les eleccions. És molt important guanyar els comicis per mantenir el govern de la Diputació”.

Així doncs, què és més valuós? Millorar i respondre a les demandes socials de les gents dels pobles, o mantenir la cadira de la Diputació? Segons sembla, la resposta al reclam va ser clara i innegociable, hi havia pressa per passar a tractar el tema que realment interessava, les eleccions i la cadira de la Diputació.

N’estem farts. Estem farts que se’ns vengui la moto dient que els hi interessen els problemes dels pobles, les necessitats dels que hi residim, l’envermelliment de la població de les comarques rurals i el despoblament, però que a l’hora de la veritat no facin res. Estem farts dels partits polítics i dels interessos partidistes derivats d’aquesta l’estructura. En definitiva estem farts dels partits polítics tradicionals allunyats de les realitats del territori.

El que sí que necessitem com a comarca són llistes i estructures independents, allunyades de les estructures monolítiques alienes a les realitats rurals, que coneguin i treballin realment pels pobles i el Ripollès. La situació actual s’arrossega des de fa dècades i ha arribat el moment de dir prou. Necessitem un canvi i aquest no arribada de la cosa tradicional i metropolitana, sinó que arribarà des de i per la comarca.