Sabíem que passaria i ha passat. Tot era qüestió de temps. Han hagut de transcórrer cinc anys, però ha arribat l’hora. El TC ha fotut les seves franquistes grapes al Poder Legislatiu espanyol.

No cal, ara, fer un resum de tot l’enrenou que hi ha per la “Villa y Corte”, que hi ha massa roba per tallar. Em centraré en els fets pròpiament dits. El TC ha avortat una tramitació parlamentària per reformar la llei que estableix les renovacions del TC, el CGPJ i, de retruc, el Codi Penal que havia de servir per canviar el nom del delicte de sedició i fer-li un «rentat de cara» al de malversació.

Tot aquest antidemocràtic espectacle no ens ve gens de nou a nosaltres

Tot aquest antidemocràtic espectacle no ens ve gens de nou a nosaltres. Els catalans en tenim el cul pelat des de la sentència de l’Estatut el 2010, passant pel 2017 i fins ara. El més curiós i lamentable del cas és que diferents sectors polítics i entitats socials li reien les gràcies als poders judicials quan sentenciaven en contra de líders polítics i organitzacions independentistes. Quan el TC suspenia, inhabilitava un president de la Generalitat, algun membre de la Mesa del Parlament o no permetia una tramitació i votació a la seu de la sobirania del poble de Catalunya, els partits «progressistes» espanyols feien com si sentissin ploure i, com que no anava amb ells, miraven cap a una altra banda.

Ara que els hi ha tocat a ells. No entenc tots aquests escarafalls que surten de les boques dels dirigents del PSOE i Unides Podem, ja que gràcies a ells, a la seva inacció i col·laboració amb el Règim del 78, han alimentat la bèstia del TC i qualsevol altre organisme judicial.

Però tampoc hem de caure en el parany dels espectacles als quals ens tenen acostumats els partits polítics. Posaria la mà al foc que un sector molt ampli de les esquerres espanyoles els hi està molt bé tot el que digui el TC. No hem d’oblidar la famosa dita que fa: “No hi ha res pitjor que un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres”.

Un altre avís per a navegants, i per a mi el més important, és que tots aquells que somien en reformar Espanya i convertir-la en una república federal o confederal, ja em diran com s’ho faran si no poden ni reformar un TC i un CGPJ. I ja no vull comentar res d’aquelles persones de mala fe que ens volen entabanar dient que la millor manera de solucionar el conflicte polític és en una taula de diàleg, aixecant cortines de fum per amagar les seves vergonyes com la proposta de referèndum d’autodeterminació a l’estil de Montenegro. Si realment volen negociar alguna cosa, els aconsello que entre tots agafin la tauleta del diàleg, la carreguin a una furgoneta i vagin directament a la seu del TC:
C/ Domenico Scarlati n. 6, 28003 (Madrid).
Millor anar a directe a qui decideix realment. Així s’estalviaran molta feina.