Els dies de Nadal ens trobarem molts de nosaltres en taules amples amb la família. A cada una hi haurà gent de tarannà variat, que pensa i actua de manera diferent, però serà més important el que ens uneix que el que ens separa. La taula de l’independentisme també ho és, de variada. En el nostre dia a dia no sempre cal que fem exactament el mateix, si abans no ens hem posat d’acord en què, el com i el quan. I això no vol dir que l’objectiu final, la independència, no sigui compartit per tots amb la mateixa convicció.

Amb la unitat estratègica, que no ens cansarem de demanar, és com assolirem el que tots desitgem

Ve a tomb això arran de la no participació d’Òmnium en la manifestació del passat dia 6 de desembre a Barcelona, convocada per l’Assemblea Nacional Catalana. Compartim amb ells una preocupació: la que la reforma del Codi Penal espanyol, amb l’ampliació del delicte de desordres públics, pugui limitar el dret de protesta. Òmnium ho va advertir des del primer moment, de manera molt contundent. Al mateix temps que valorava positivament la desaparició de l’obsolet delicte de sedició. També això feia temps que ho demanàvem, i ha estat el fonament per portar la condemna a Jordi Cuixart davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans. Sabem que no n’hi ha prou amb la derogació, i que això no beneficia la majoria de represaliats encara pendents de judici, i per això continuem dient que l’única solució bona és l’amnistia. Aquí érem i aquí som com a entitat, i així va quedar clar en el manifest signat per Òmnium i mig centenar d’entitats i la concentració que es va fer a Barcelona davant de la delegació del govern d’Espanya el dia 1 de desembre.

Per això mateix creiem que les grans accions de protesta sortiran millor i seran més efectives si tots plegats (no només Òmnium i ANC sinó també altres organitzacions) en parlem abans de fer-les, les consensuem i, només després d’això, les convoquem junts i les portem a terme. Així s’han forjat alguns dels grans èxits del moviment en els últims anys. Creiem que devíem aquesta explicació a alguns dels nostres socis i al conjunt de l’independentisme, que pot sentir-se desconcertat. Som amics amb l’ANC, compartim militància molts de nosaltres en les dues entitats i en l’àmbit nacional, fem conjuntament moltes accions, com les acusacions populars en judicis contra la brutalitat policial de l’1 d’octubre. I en el cas particular del Ripollès, a banda de tots els actes que hem fet fins ara, ens trobareu junts un cop al mes, fent parada davant del local d’Òmnium al carrer de Sant Pere de Ripoll. Amb la unitat estratègica, que no ens cansarem de demanar, és com assolirem el que tots desitgem.

I parlant de desitjos, us transmetem el d’un bon Nadal i un millor any nou per a tothom, al Ripollès. Esperem retrobar-nos aviat, en un mes de gener que sempre ens porta l’assemblea anual de socis de l’entitat, noves activitats i les ganes de continuar treballant per la llengua, la cultura i el país.