Els historiadors ens relaten que la dona del Cèsar, Pompeia, es va veure implicada en un afer provocat per l’engany d’un home obsessionat en ella. Tot i que, en judici posterior, es va aclarir que Pompeia no hi tenia cap mena de culpa, Cèsar se’n va divorciar. Com a raó ens ha arribat la seva frase “la dona del Cèsar a més de ser honrada ho ha de semblar”. En altres paraules, no hi pot haver mai cap mena de sospita.

La sospita és una malaltia que cal curar el més aviat possible

Tinc la convicció que poso sobre la taula un tema espinós, un vesper, però crec que cal, que és necessari. He observat que els organitzadors d’activitats festivo-recaptadores, tan corrents en aquestes dates, tenen molt poc encert en la divulgació dels resultats. I vull aclarir que en aquest cas em refereixo al sopar de la Marató a Planoles (però podrien ser altres).

Organitzar una festa popular com la Marató comporta molt de temps i esforços. Molts. I és d’agrair. Certament i sense pal·liatius. La gent del poble i els visitants hi assistim i aportem uns diners que sabem que s’empraran en els objectius programats. En aquest cas a la salut cardiovascular.

Però quan es tracta d’aplegar diners públics cal ser més prudents que Pompeia, en cas contrari hi ha divorci. Cal informar àmpliament i donar tots els detalls possibles. Per evitar la sospita.

Em sap molt greu que aquest any, a Planoles, no hagi estat així. Especialment perquè tinc un bon nombre d’amics entre els organitzadors. I estic segur que no hi ha altra raó que la feina i el cansament.

La festa de la Marató va ser un èxit, tant d’assistència com d’activitats relacionades. Però tots vàrem tornar a casa sense saber quants diners s’havien recollit. Vaig llegir als dos dies que, sense èxit, es demanava aquesta xifra. Quatre dies més tard, per WhatsApp, es va indicar de manera breu i única els diners aportats al compte corrent de la Marató. Res més. Cap explicació. Ni les raons del retard, ni els diners recollits en cada activitat, els esmerçats en l’organització, el nombre d’assistents o de tiquets venuts. Massa poc.

Per mi és un comportament imprudent i de maltractament als assistents, al públic. Crec que cal que ho modifiquin. Potser encara s’hi és a temps a informar i desitjo que així es faci. La sospita és una malaltia que cal curar el més aviat possible, ja que s’escampa a qualsevol altra activitat que s’organitzi o hagi organitzat. I espero que entenguin que ho escric en benefici dels organitzadors i de la Marató.