El temps passa sovint més de pressa de què voldríem. Vam acabar l’any 2022 sense taula de diàleg, sense pressupostos, amb Rodalies apedaçades amb “tiretes” i amb retards constants, ah!, i sense ser independents. Això ens passa quan som grans. Quan passem dels vint, vaja. El temps vola sense haver pogut fer allò que volíem fer.

En canvi, quan som petits, tot va massa a poc a poc, no tenim prou edat per portar la moto, per portar el cotxe, per sortir de nit, per tenir mòbil. I la jubilació la veiem lluny, molt lluny, i cada vegada els joves li veuran més, de lluny.

Però el temps, cada any, ens deixa marques. Marques en l’àmbit personal, quan se’n van familiars o amics per malalties o accidents. Són ferides que hem de saber gestionar, hem de saber-les pair. Viure amb fermesa el present per mirar endavant i que el futur que deixem als nostres nets sigui millor.

El temps vola sense haver pogut fer allò que volíem fer

No és fàcil, però per aquest any 2023 jo no em preposo anar al gimnàs ni començar cap col·leccionable. Personalment, intentaré insistir en diferents àmbits, el primer és el respecte a les persones, autòctones o nouvingudes. A les dones. Un respecte que evidentment demano per a mi i el meu país, Catalunya.

També evitaré la sobreprotecció dels menors. A l’escola no sempre té raó el nostre fill, els mestres tenen una feina feixuga i els cal més suport del que realment reben. A casa sempre hem tingut molt clar que els infants van a l’escola a aprendre. Aprendre a llegir, a escriure, aprendre matemàtiques, a dibuixar, a raonar, a enraonar. En canvi, pensem que l’educació l’han de portar de casa. I no, no és el mateix l’ensenyament que l’educació.

Em preocupa i molt l’escalfament de la Terra. Quin planeta els deixarem? Mireu si passa de pressa el temps que a Catalunya ja han passat dos anys de pluges i nevades irregulars, minses diria, i la sequera ens amenaça cada dia que passa. No tinc clar si amb aquest panorama el Pirineu gironí està en condicions d’acollir uns Jocs Olímpics d’Hivern. Cada vegada aquest aspecte, el climàtic, ha de pesar més a l’hora de prendre una decisió. Nosaltres no tenim petroli per muntar unes pistes d’esquí al desert com fan en alguns països àrabs. El 2022 ha estat l’any més càlid des que es recullen les dades a Catalunya, uns 2,5 graus més calorós que la mitjana anual, això ens hauria de fer rumiar, i molt.