Espero que parlar alhora dels dos temes en un article no sigui barrejar naps amb cols, sinó que més aviat les analogies ens ajudin a entendre situacions que poden acabar tenint un rerefons similar. Fa uns anys, quan es van començar a penjar estelades als balcons (o fins i tot altres banderes reivindicatives com les de l’arc de Sant Martí), ens trobàvem la típica baralla de les escales de veïns de gent que penjava banderes espanyoles monàrquiques per “contrarestar” les estelades o demanaven acords que prohibissin l’ús de qualsevol bandera per garantir una suposada igualtat.

Ara, potser estem vivint una sensibilització de la gent per l’ús del català que provoca que ens trobem l’intent de contrarestar-ho per part de gent que demana el castellà a tot arreu.

Tal com deia al títol de l’article, no podem parlar de cap guerra de banderes o de cap guerra de llengües perquè no totes les llengües són iguals ni ho són totes les banderes; per tant, no les podem comparar ni aplicar-los les mateixes lleis o condicions.

Reclamar igualtat de llengües o igualtat de banderes quan es parteix d’una situació desigual no té cap mena de sentit

Hi ha banderes que gaudeixen de tot el reconeixement oficial i oficiós (com l’espanyola monàrquica) i llengües que tenen una quantitat de parlants immensa, un ús generalitzat i un gran reconeixement oficial, i alhora hi ha banderes que representen reivindicacions no acceptades oficialment o socialment, i llengües en processos de normalització.

Suposo que es pot començar a deduir que reclamar igualtat de llengües o igualtat de banderes quan es parteix d’una situació desigual no té cap mena de sentit. Tothom pot entendre que si a dos gots amb quantitat diferent d’aigua els afegim (en igualtat de condicions) la mateixa quantitat d’aigua, seguirà havent-n’hi un més buit que l’altre.

Per tant, no us deixeu enganyar pels que reclamen igualtat. Hi ha banderes que cal penjar i reivindicar, i hi ha llengües per les quals cal lluitar, cal garantir-les i protegir-les. I n’hi ha d’altres (banderes i llengües), que mereixen molt respecte, però que quan es reivindiquen amb igualtat de condicions només amaguen un intent de mantenir la desigualtat i persistir en la inferioritat de les altres.