Gairebé sense adonar-nos-en hem tornat a encetar un any nou. El temps no s’atura i la nostra vida avança amb ell també sense aturador. I, a cada any nou que arriba, hi entrem amb renovades esperances de millorar quelcom, que el que ens porti el nou any sigui una mica millor que el que va ser l’any que s’acaba i amb els millors desitjos que aquesta esperança s’encomani als que ens envolten i als que estimem.

Qui no ha dit la nit de Cap d’Any: ‘Any nou, vida nova!’. I, amb sinceritat, s’ha vist amb cor (qui sap si ajudat pel cava o per alguna beguda encara més forta) de fer el propòsit de canviar, millorar o abandonar aquell aspecte de nosaltres mateixos que voldríem canviar, millorar o abandonar.

El que jo entenc per confortable és que l’esforç tingui la seva recompensa, que l’estudi i el treball trobin una compensació digna

Però, si us he de ser sincer, a mi, amb l’edat, no em sembla que em calguin gaires canvis a la meva vida. Potser el que passa és que ja no estic per masses orgues i, potser us decebré, però jo no vull una vida nova. M’agrada la que tinc. M’agrada viure a on visc, m’agraden els meus veïns, m’agrada l’entorn, m’agrada estar prou lluny del brogit de la ciutat i prou a prop per arribar-hi en un tres i no res, m’agrada poder anar a peu a fer un volt, a comprar o a fer una mica d’esport sense perdre tot el matí o tota la tarda ...
El que sí que demano, i em de maldar-hi sense defallir, és que sapiguem fer que aquest entorn pugui ser també l’entorn dels nostres fills i els nostres nets. I aquest és un gran repte que tenim. Gairebé diria que és “el repte”.

I ens cal ser ben conscients d’aquest repte. Que els nostres joves i els nostres nens i nenes estan aquí i tenen tot el dret de ser-hi i tenen tot el dret de reclamar, esperançats, un futur amb expectatives, el més confortable possible i, a poder ser, prop de casa.

I per confortable no vull dir còmode, no vull dir que no calgui un bon esforç cada dia, ni que no calgui alguna renúncia per totes les parts per a trobar aquell equilibri que ens caldrà per progressar i avançar en la generació de riquesa per a tots.

El que jo entenc per confortable és que l’esforç tingui la seva recompensa, que l’estudi i el treball trobin una compensació digna, que la nostra societat pugui oferir als nostres fills i nets oportunitats a prop de casa (si és que ho volen) i que el nostre entorn social pugui prosperar en equilibri amb l’entorn natural privilegiat que tenim.

Aquest confort és el que tenim dret a aspirar i al que entenc que els nostres dirigents han d’orientar decididament, amb valentia i amb coratge, el nostre país.

Jo per aquest nou any només demano això. Que el meu país tingui un projecte que m’il·lusioni, que aquest projecte ens transmeti esperança en el nostre futur i el dels nostres fills i nets i que els nostres dirigents no tinguin altra dèria que fer-ho possible.

Feliç any nou a tots!