Deixeu-me posar com a títol d’aquest escrit el mateix que el de la pel·lícula que l’any 21 va dirigir el director mallorquí, que ens ha deixat aquesta setmana, Agustí Villaronga. És una manera de fer visible la seva expressió artística d’un gran valor. No us penseu pas que aquest film fos gaire aclamat. No és una cinta fàcil, però crec que s’hauria de veure, sobretot qui l’hauria de mirar és el jovent. Se la poden mirar a glopades, no pas tota de cop, per pair-la bé.

Una obra d’art perquè reflexionem, reflexionin aquells que amb les seves decisions porten la gent a la deriva

La pel·lícula recrea l’enfonsament de la fragata Alliance el juny del 1816 davant de les costes del Senegal. No hi ha prou bots per salvar a tothom i es construeix una barca on s’obliga que hi vagin 147 persones: soldats, mariners, passatgers i oficials. Però els bots no remolquen la barca, tallen les cordes que la subjectaven per remolcar-la i la deixen a la deriva. El ventre del mar entra en escena, perquè la desesperació de les persones provoca la bogeria: assassinats, fam, tempesta, suïcidi, clemència i pietat, tot barrejat.

Théodore Géricault immortalitza aquest naufragi en el seu quadre “La balsa de la medusa” i Agustí Villaronga fa una adaptació molt lliure d’un relat d’Alessandro Baricco. Seria bo visionar l’obra de Théodore Gericault amb el jovent i veure les connexions que són capaços de fer. Si en parlen abans, les imatges del “Ventre del mar” els seran familiars.

Visionant “El ventre del mar” ens emmirallem endins de la poesia alhora que palpem la crueltat més cruenta. Vet aquí la tragèdia del dia a dia del nostre Mediterrani. La tragèdia de la crisi migratòria del segle XXI i del XX. Agustí Villaronga sense contemplacions ens fa adonar de la crueltat de la qual som capaços. Sense embuts enmig del cinema, del teatre, de la pintura, ha fet una obra d’art perquè reflexionem, reflexionin aquells que amb les seves decisions porten la gent a la deriva, sense aixecar-se la vora dels pantalons.

“El ventre del mar” és una obra mestra. Gràcies, mestre pel teu llegat. Et recordarem.