Per portar a terme les batudes de senglar, l’eina tan imprescindible com l’arma és el gos. Aquest animal és qui descobreix el jaç del porc o la seva petja fins a arribar a moure el senglar per la seva captura.

Un dels animals de caça major que deixa més rastre és el porc, a causa del seu sistema hormonal i el seu marcat instint de lideratge. Per tant, és fàcil pel gos de rastre seguir-lo. Però ben segur que és l’animal de caça major més agressiu que tenim a les nostres contrades.

Aquest animal és qui descobreix el jaç del porc o la seva petja fins a arribar a moure el senglar per la seva captura

Per conèixer aquest rol de gos i captura cal seguir un protocol  llarg amb feina i temps. Pràcticament, tots els gossos poden rastrejar al porc, però els gossos caçadors de rastre, o inclús els creuats d’atura serveixen. De cadells tots els segueixen, però un cop han sofert l’agressivitat del senglar, l’eufòria desapareix i, fins passat molts mesos o inclús anys, no tornaran a la feina. Això fa que un bon gos de senglar no té pas menys de 4 o 5 anys.  Tenint en compte que el gos distingeix clarament en el rastre el tipus d’animal que segueix per l’olor, sap si és un mascle o una femella i, ja que en l’hàbitat del senglar hi viuen altres animals, els resulta més fàcil seguir guineus, cabirols, isards o llebres que porc, aleshores es necessita que el gos per la batuda només segueixi el senglar. Cal ensenyar-los. És una feina costosa.

Passat el temps i superat l’ensenyament, està preparat per les batudes. És quan comencen les lesions i les morts dels millors animals, sempre reben els que millor empaiten perquè van més a prop del senglar, els altres estan lluny de la presa. Tant és que portin armilles al cos, perquè quan l’empait és dins de la malesa, que és el camí que fa el porc, difícilment pot evitar l’escomesa. Si és un mascle amb defenses, el menys greu serà que el fereixi, perquè si l’enclou entre matolls o rocam, les conseqüències seran pitjors. Tractar les lesions té un cost important, i la seva mort un cop emocional per la colla i més pel seu propietari.

Simplement unes dades. Aquesta temporada fins a mig gener a les quatre colles de la Vall de Camprodon s’han mort 26 gossos per les escomeses del senglar.
És cert que disposem d’una assegurança, però no cobreix ni el 20% de les lesions produïdes. Si es mor no cobreix el 10% del seu valor.

Si la conselleria pertinent no es fa càrrec de les assegurances en un futur, serà difícil seguir fent batudes. Només cal recordar que als anys 90 a Catalunya hi havia 104.000 llicències, el 2007, 80.000, avui, 30.000, i el 75% som jubilats. La població de senglar amb 10 anys s’ha duplicat i supera els 230.000 animals a la província de Girona. Tres de cada 10 accidents de trànsit són amb fauna salvatge i, tal com diu el president de la federació de Girona,  el senyor Blanquera, els caçadors “cacem per a res”. Jo diria, posant-hi diners de les nostres butxaques i mal vistos.