Per definició, un calaix de sastre és un espai on s’aplega un conjunt de coses diverses i, sovint, desordenades... No s’alarmi el lector davant d’aquest encapçalament del present escrit, ja que de la definició només n’és vàlida la part referida a l’amàs de les coses diverses i encara no pas del tot, donat el cas que és l’art el fil conductor de l’article.

I això ve a tomb perquè a la vila de les Abadesses la passada tardor i els primers dies d’hivern han estat, al respecte, d’allò més profitosos i, valgui el neologisme, innovadors. Profitosos per la qualitat de les darreres exposicions que s’han pogut veure a l’Espai Art l’Abadia i innovadors per la inauguració a primers de desembre de la galeria Espai Art60.

Comencem, doncs, per les novetats. Això és per la galeria Espai Art60, la qual es defineix com un punt de trobada i de diàleg entre la pintura, l’escultura i la fotografia contemporànies, amb la mirada posada també en altres pràctiques artístiques i amb la voluntat d’arribar a ser un mitjà que impulsi la carrera de talents emergents, habitualment fora del circuit de les galeries d’art, donant l’oportunitat d’exposar les seves obres en un espai ampli, confortable i acollidor. A més a més, també vol ser un espai de diàleg entre valors emergents i autors consolidats on es generin nous arguments creatius i artístics (sic). El director i propietari és el galerista Quim Vañó.

A la vila de les Abadesses la passada tardor i els primers dies d’hivern han estat d’allò més profitosos i innovadors

L’exposició inaugural es feu de la mà dels artistes Jordi Erasme i Xavier Raventós, els quals sota el títol ‘Mar Ferro Fusta’ oferiren una bella mostra dels seus treballs més recents i, segons es pot llegir en el díptic de presentació, «ens permet observar com el ferro i la fusta, materials que han format part de la nostra evolució com a espècie conflueixen amb un element comú i primigeni com és el mar (...) paisatges, petjades humanes, vaixells, fauna marina, vida en definitiva.»

El primer, fotògraf format a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, està especialitzat i dedicat professionalment a la postproducció digital. Darrerament, investiga noves formes d’expressió que conformen un nou espai creatiu: la «fustografia», que ve a ser fotografies impreses en fusta prèviament tractades amb aparença molt gràfica i gairebé monocromàtiques.

Pel que fa a Xavier Raventós és el creador de les escultures de ferro, ja que aquest metall li permet expressar les seves emocions i inquietuds artístiques més pregones. Val a dir que les seves obres sedueixen al contemplador tant pel seu forjat com per les seves serenes i equilibrades formes ondulants.

Les pròximes exposicions previstes aniran de la mà dels pintors Miquel Ordeig i Matt Denegrevaught. El primer exposarà les seves teles del 10 de febrer fins al 10 d’abril amb un títol ben suggerent: ‘Abstracte Quàntic’. ‘Percepció Alterna’ és el títol triat pel següent pintor per presentar els seus llenços del 29 d’abril fins al 25 de juny. Entremig, i seguint amb la voluntat expressada de voler ser un espai de diàleg i de trobades creatives, a principis de març hi ha prevista la presentació de la novel·la ‘El riu i els inconscients’, de l’escriptora Maria Dolors Orriols (1914-2008), escrita entre els anys 1950-1953, i considerada la primera novel·la de la postguerra civil, àdhuc abans de la molt coneguda Incerta glòria, de Joan Sales.

Unes ratlles precedents feia referència a com havien estat de profitoses les darreres mostres exhibides a l’Espai Art l’Abadia, tres en concret. La primera en el temps se centrà en l’obra sobre paper, fonamentalment paisatges, del pintor Joan Hernández Pijoan (1931-2005), que es va poder visitar entre el 18 de juny i el 25 de setembre de 2022. La segona, ‘Els ulls parlen, les paraules miren i les mirades pensen’, visitable entre l’1 d’octubre i el 27 de novembre de 2022, fou deguda als pinzells d’Agustí Puig. La tercera, que encara es pot visitar, puix es clausura el 26 de febrer, està dedicada al món del tapís, amb les (re)creacions tèxtils del mestre tapisser Joan Carles Delclaux, considerat conjuntament amb en Josep Grau-Garriga i Josep Royo, com un dels renovadors d’aquesta praxi artística. Cal dir que ‘De fils es fa la peça’ és la primera mostra d’aquestes característiques presentada a l’Espai Art l’Abadia.