La pagesia està en perill d’extinció. És un drama endèmic i un debat no resolt. Tenim molts debats com aquest que de no afrontar-los ens aboquen al fracàs com a societat. El problema són aquells que tenen una visió totalment tergiversada del paper de la pagesia.

On es concentra el 80% de la població catalana hi ha una gran ignorància de l’acció del pagès en allò que té a veure amb la preservació i gestió del paisatge i producció del sector primari. El mosaic que històricament ha estat representatiu de Catalunya desapareix. Menys pagesos, menys pagesia, té conseqüències: la no gestió forestal provoca un avançament imparable dels boscos i és directament proporcional a incrementar la probabilitat d’incendis forestals. Menys pagesos també significa que la producció de bona part dels aliments que arriben diàriament a la nostra taula se’n va en orris. Per no parlar de la despoblació i èxode rural dels que hi han viscut tota la vida.

Hi ha una gran ignorància de l’acció del pagès en allò que té a veure amb la preservació i gestió del paisatge i producció del sector primari

La majoria dels catalans no tenen aquesta mirada estratègica i ho bescanvien per una visió bucòlica. Ens veuen com el pati del darrere, el lloc on anar a passar el cap de setmana o les vacances. Fugen de la ciutat per comprar-se la segona residència, esquiar i veure vaques. Per ocupar literalment els espais protegits sense el respecte que es mereixen. I a sobre ens tracten despectivament com ‘una colla de pagesos’. Sí, som pagesos, de molta honra.

Hem de provocar un canvi i aquest comença per nosaltres mateixos, reivindicant-nos, deixant de considerar-nos ciutadans de segona i fer valdre el territori.

Aquí hi ha una manera de viure i entendre l’entorn i és des de la ruralitat. Això significa unes normes i unes regles del joc. És inconcebible el desgast que patim pel simple fet de fer-nos respectar i entendre. Lamentablement, l’administració és la primera que dicta a favor del ‘xavinisme’, permetent la pitjor desruralització que s’ha viscut en dècades.

I tot això passa amb una conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural amb ADN rural. Governar no ha de ser gens fàcil, estem d’acord. Prendre decisions equilibrades i que a més siguin al gust de tothom és molt complicat. Però el món rural demana a crits que se l’escolti. Consellera Teresa Jordà, estic convençut que vol ser recordada per un bon llegat i aquest implica marcar la pauta del futur de la pagesia. Una agenda rural verdadera i possibilista, que comença per posar en valor tots i cadascun dels paisatges rurals del país i elevar-los a la màxima potència; permetre i motivar el relleu generacional que no evoqui a un canvi d’usos de les masies, disparant el preu dels masos i les terres i impedint que arrelin projectes amb valor afegit. Faciliti la gestió forestal, promovent el sector primari i la seva producció. No actuar ens porta a veure al Port de Barcelona vaixells de països amb els deures fets.

Aquesta feinada, que és molt fàcil escriure-la i complicada fer-la, massa vegades la fan els pagesos en la més trista solitud. Prengui decisions, actuï i doni les eines. El territori segur que respondrà a favor.