Certament, si hi ha alguna feina que avui en dia estigui desacreditada i tractada despectivament per la majoria dels estaments de la societat és la de la dedicació professional a la política. Ningú pot negar que, des de fa un cert temps, va creixent la percepció crítica envers el que en altra hora es considerava honorable professió, en la mesura que han anat deixant pel camí la major part dels signes positius que havien aplegat. Avui, no ens enganyem, la imatge que tenim el comú de la gent del que anomenem “classe política” és la d’individus aferrats al càrrec, exercint-los despòticament i gaudint dels plaers de la vida a costa de l’erari públic... sinó directament corrompent-se. Aquesta animadversió se l’han guanyada a pols, ja que la majoria acostumen a tractar als administrats com a imbècils integrals, als quals se’ls poden fer promeses impossibles, mentir amb tota la impassibilitat del món, negar evidències. Veritables mestres en l’art d’amagar l’ou, en destil·lar supèrbia.

Ara tenim a sobre eleccions municipals. En qüestió de pocs mesos, haurem de triar entre un bon nombre de polítics, tots els que per un període de quatre anys, regiran el nostre entorn més immediat. Homes i dones amb ideologia diversa, amb molts projectes al cap, segur que amb bons desitjos i molta il·lusió... sense obviar que sempre n’hi haurà algun que es mourà per interessos personals.

Em dol que s’associï en negatiu la política municipal amb la qual es fa als altres nivells

Fet el preàmbul, em ve de gust dir que, personalment, em dol que s’associï en negatiu la política municipal amb la qual es fa als altres nivells. Jo he fet política municipal, he col·laborat activament amb diversos projectes, per la qual raó conec prou bé a un munt de gent que, ha estat, que és, o que ara aspira a ser edil municipal. Com que conec les interioritats de la gestió, com que sé el pa que s’hi dona, resto convençut que l’aclaparadora majoria dels candidats que es presentaran per ser referendats als nostres municipis, són gent amb molta voluntat de servei, que per damunt de tot es comprometran per les ganes de tirar el seu poble endavant. Que s’estimen el territori i la seva gent. I que alguns, electors i elegibles, potser no són prou conscients que a la majoria el càrrec els costarà diners de la seva butxaca, a més d’un gran sacrifici personal, familiar i potser laboral.

Serveixin aquestes línies doncs per trametre’ls la meva absoluta solidaritat, el desig que en el futur puguin percebre l’escalf dels que serem els seus governats. Vull expressar confiança en què l’encertaran en la voluntariosa gestió que assumiran a partir de finals de maig. També els aconsello que ho gaudeixin. Malgrat que fer política al teu poble no sempre és agraït, que a vegades fa patir, que fins i tot et reporta l’enuig, quan no l’enemistat, d’alguns dels administrats, en conjunt entenc que sobretot cal repenjar-se en el munt de coses positives que aquest servei comporta.

Endavant i molt d’encert pels futurs polítics electes de cadascun dels municipis!