Toca parlar-ne. Ens agradi o no, aquest cop, havent sortit a diversos diaris, ràdios i televisions nacionals, a hores d’ara tothom en deu haver sentit a dir alguna cosa i m’agradaria donar-vos-en la meva visió, sempre mantenint la intimitat de les converses amb els companys que he tingut.

El Secretariat Nacional de l’Assemblea està compost per una setantena de membres d’arreu de Catalunya (inclosa la del Nord i representació exterior). Cap d’aquestes persones cobra res, ni sou ni desplaçaments ni dietes ni compensacions de telèfon ni res de res, i compten amb un equip tècnic magnífic, però reduïdíssim (pot arribar a ser menor al 20% del que disposa, per exemple, Òmnium). Això sí, tenen a les espatlles una tasca enorme: el lideratge social i la pressió política per a l’alliberament del país.

Les feines a la direcció són sovint d’una demanda de dedicació enorme

Les feines a la direcció són sovint d’una demanda de dedicació enorme. Jo he arribat a ser-hi 30 hores o més setmanals durant setmanes en les quals també dedicava més de 30 hores a la meva feina, o bé a bolcar-hi plenament les vacances. Per tant, s’entén que combinar una tasca ingent, que comporta uns sentiments molt intensos i arrelats, amb unes jornades molt llargues i sovint lluny de casa després de moltes hores de camí, pot provocar nervis i tensió.

Estic segura (i sé) que el conflicte que hi ha hagut (per més que us ho venguin equivocadament com una llista cívica sí o llista cívica no) ve derivat en gran mesura d’aquesta tensió i aquest cansament, tot i que no només. A mi m’ha fet pensar molt amb el comitè permanent de l’anterior secretariat, perquè per més que també hi haguessin pogut haver decisions que segueixo considerant dolentes, sé que no arriben ni a la meitat de la meitat de les coses que hem pogut arribar a conèixer en aquest cas (i que no són, pel que sé, ni molt menys atribuïbles a la nova presidenta, o almenys segur que no exclusivament). Això caldrà que ho revisin i ho canviïn ben aviat perquè cal vigilar molt aquest tipus de decisions i tractes sempre, però més en un ambient com el que he descrit.

Un cop aclarit el conflicte (dins del que es pot publicar), i per no allargar-nos més, l’últim punt que convé destacar és que els problemes han estat només al Secretariat Nacional. L’Assemblea és molt més gran, hi ha centenars de persones més treballant a les sectorials i a les territorials que aquest cop no han entrat en cap discussió. Tampoc puc acabar l’article sense dir que, tot i la tensió acumulada, aquest ha estat el Secretariat impulsor de l’11 de setembre enorme al front marítim, la manifestació més gran del 6 de desembre, i l’exitós matí feiner a la cimera Sánchez-Macron. I ja sabem que treballen per la propera Diada. Segur que les concentracions i la lluita continuaran tan fermes com en aquestes últimes i que hauran après a fer-ho amb més respecte als companys i més bon ambient de treball.