Queda molt poc per començar un nou cicle polític municipal a la nostra comarca. Nous reptes, noves il·lusions i mateixes polítiques?

Al Ripollès tenim tendència a arriscar poc, ser conservadors i continuar els models ja existents. Pocs canvis i pocs ensurts. Però és aquesta la dinàmica política que volem i/o necessitem?

Tenim una certa tendència a caure en el parany de la por al canvi, a allò que desconeixem o no n’estem acostumats. Però el canvi no té per què ser quelcom dolent, ans al contrari, el canvi pot comportar noves il·lusions, noves maneres de veure les coses, noves formes de connectar amb la gent i, noves i renovades ganes de servir als municipis ripollesos.

La política és una ciència canviant i cal estar-hi al dia, adaptant-nos-hi i afrontant les realitats de l’actualitat. Lluny queda la política de la individualitat sobre la resta, la de prioritzar l’economia per sobre de les altres coses i la dels despatxos opacs.

Tenim una certa tendència a caure en el parany de la por al canvi

La nostra comarca necessita trencar amb aquesta tendència, obrir-nos a teixir aliances entre municipis, compartir estratègies transversals, diversificar l’economia, apostar i abanderar la sostenibilitat com a eix primordial i treballar per la nostra gent.

Trobo molt a faltar transparència, ganes de fer política enfocada a les necessitats reals de la gent i projectes que il·lusionin, que es puguin compartir i que permetin gaudir a tothom per igual. Ens hem plantejat mai com seria el Ripollès d’aquesta manera? Com seria la nostra comarca si s’apostés més per la pagesia, per la diversificació econòmica, per la conservació i preservació del medi, per la millora de la sanitat i per un transport públic digne? O si s’apostés d’una vegada per fer polítiques encarades a les joves?
Qui sap, potser aconseguiríem frenar l’envelliment de la població, augmentar el nombre de persones censades, controlar el constant augment de preus de l’habitatge, regular els habitatges turístics, rehabilitar els habitatges antics, compartir estratègies entre municipis i, en definitiva, potser tendiríem la comarca que ens mereixem.

La por al canvi ens frena i no ens ho podem permetre més.