No soc expert en anàlisis i presa de decisions en turisme de muntanya, però he assistit a jornades de treball amb gent que sí que ho era. La més decisiva per a mi la que vàrem fer un grup reduït d’alcaldes de pobles del Pirineu (una quinzena), organitzada per l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Es tractava d’analitzar i debatre diferents projectes de turisme de muntanya amb els seus responsables suïssos. Conèixer i buscar solucions per adaptar-les a casa nostra, especialment pel que fa a turisme de qualitat i la seva compatibilitat amb la preservació del paisatge, l’agricultura i la ramaderia. Si busqueu a Google amb les paraules Zermatt i ACM en veureu el corresponent resum.
De les diferents visites que es varen portar a terme probablement les dels municipis de Zermatt i Saas-Fee serien les més interessants de comentar en aquest moment, però avui em centraré només en la primera.

Zermatt és un municipi del cantó de Valais, situat a 1600 metres d’altitud, al fons de la vall del riu Zmuttbach, vall coronada pel Matterhorn (4478 m), també conegut per Cerví (acabat en punta com una banya de cérvol). Té uns 5600 habitants i és lliure de vehicles privats. Si voleu visitar-la cal deixar el vehicle al poble de Tasch, a uns 5 km de Zermatt, en una de les 2000 places públiques d’aparcament o en les 1000 privades. Podreu fer el viatge Tasch-Zermatt en un tren que surt cada 20 minuts (minuts suïssos) i que té una durada de 12 minuts.

El que no tenim, però, és el respecte suís per la preservació del paisatge, l’agricultura i la ramaderia, ni l’envejable sistema de presa de decisions suïssa

Zermatt viu del turisme, de l’enorme oferta de pistes d’esquí (320 km) i del Matterhorn. Des del centre de Zermatt surt el camí que et condueix (400 m, a peu!) a la sortida del telecabina que distribueix a tota la xarxa de remuntadors a pistes i algun restaurant terminal. Tothom, treballadors i distribuïdors, utilitzen exclusivament el telecabina. No hi ha pistes per transportistes ni bombers. Només algunes per bicicletes de muntanya, circuits dels quals no es pot sortir. Tot ben preservat.

En el Ripollès el nostre Zermatt podria ser Setcases, ja que disposa de la xarxa de pistes d’esquí de Vallter 2000, situades a l’ombra del Gra de Fajol. Les dimensions són, evidentment, diferents, però és el que tenim. El que no tenim, però, és el respecte suís per la preservació del paisatge, l’agricultura i la ramaderia, ni l’envejable sistema de presa de decisions suïssa.

Desconec com acabarà el projecte de connectar la cota 1500 de Setcases amb Vallter 2000 mitjançant un telecabina, i un segon telecabina fins a 2535 metres (el Gra de Fajol en té 2700 m). Ni si el projecte Vallter 365 s’iniciarà. O si només es construirà el gran aparcament a la cota 1500 amb edificis de serveis. Si es tractarà la muntanya de manera respectuosa o continuarem convertint els nostres pobles en Llorets o Calelles de la costa.

No allargar la carretera de Queralbs-Fontalba fins a Núria va ser una gran pensada. Obrir la vall del Gra de Fajol per carretera (el mal ja està fet) i alhora per 2 telecabines fins dalt de tot és el contrari. És irrespectuós. I fer-ho des de despatxos, encara més.

Entenc que els que es vol fer és enretirar estructures i reduir els cotxes en altura per una carretera problemàtica per esllavissades i manteniment car. Però el resultat serà una mercantilització més d’un espai natural. I a l’estiu una munió de BTT circulant per tot arreu (aquest comentari és per posar llenya al foc).