Som uns privilegiats, tenim una comarca preciosa. Un cop dit això, hem de prendre consciència de les conseqüències que comporta. En un món connectat, on moltes persones comparteixen les experiències que viuen a través de les xarxes, es podia preveure que multitud d’imatges del Ripollès estiguin avui en dia circulant per internet. I això continua sent un privilegi, perquè significa una gran campanya publicitària a cost zero. Però, quines repercussions té? Malauradament, ja les coneixem: excés de persones en els boscos (amb l’estrès que es genera a la fauna i flora), deixalles enmig de la natura, augment dels consums energètics i d’aigua, col·lapses circulatoris, per dir-ne algunes. Això ho pateixen les poblacions del Ripollès que han apostat per viure d’aquesta indústria, però també les que no. Per tant, potser totes haurien de preparar-se per rebre turistes de la manera més endreçada possible, perquè si no ho fem, el turisme vindrà igualment. Almenys, que ens agafi preparats).

El turisme regeneratiu té l’objectiu d’assolir una simbiosi entre la natura, les comunitats locals i les persones visitants

Des de fa uns anys es parla del turisme sostenible, que se centra a minimitzar els impactes negatius en els recursos naturals, la cultura i la forma de vida de les viles receptores de turisme. Però d’un temps ençà es planteja que el turisme ha d’anar un pas més enllà, ha d’aportar valor afegit i millorar el destí. Ha de ser un turisme regeneratiu. Aquest concepte situa al mateix turista com a recurs per tal d’assolir la transformació i manteniment del lloc visitat. L’objectiu és que els turistes, no tan sols redueixin l’impacte negatiu que generen, sinó que es transformin en una eina per millorar i regenerar els recursos naturals i locals. No es tracta de reduir la petjada (que també), es tracta d’allò que els muntanyencs sempre hem sentit a dir: “deixar el lloc que es visita millor del que l’has trobat”. És a dir, el turisme regeneratiu és aquell que ajuda a recuperar ecosistemes degradats, que assegura un repartiment just dels beneficis generats pel turisme i millora les condicions de vida de les poblacions que el reben.

Per assolir-ho és imprescindible basar-se en la col·laboració, la participació ciutadana, col·laboracions publicoprivades, una visió transversal de la situació, intel·ligència col·lectiva i generositat per cocrear productes i experiències. El darrer punt és molt important, s’ha de ser valent per ser generós, però és evident que si sumem forces aconseguirem millors resultats per a tota la ciutadania de la comarca. En definitiva, el turisme regeneratiu té l’objectiu d’assolir una simbiosi entre la natura, les comunitats locals i les persones visitants.

Un concepte molt interessant és el que apliquen a dos grans destins turístics com són Hawaii i Nova Zelanda, on avaluen l’èxit turístic relacionant-lo amb la felicitat de les comunitats que en reben l’impacte. Quines respostes obtindríem al Ripollès?