Quan parlem del futur és molt important el relat que en fem. Ara mateix som en un moment de gran incertesa en el que proliferen els relats sobre el nostre col·lapse civilitzatori, des de sèries en plataformes de reproducció en línia a comptes de Twitter, i no és d’estranyar, ja que els elements els tenim tots servits. Començant per un canvi climàtic que provoca una gran sequera i esdevé una greu emergència, una creixent desigualtat social arreu i sobretot respecte als països del Sud, una transició energètica no a l’abast de tothom i amb molts dubtes per abastir-se de matèries primeres per poder substituir els combustibles fòssils... i podem anar afegint les nostres (eco) angoixes a la llista.

Fa dues setmanes va tenir lloc a Barcelona el fòrum de la Transició Ecosocial, en el que es van trobar el moviment de l’Economia Solidària i les organitzacions ecologistes, per combatre el desànim en el discurs i proposar alternatives. Sota el nom de Futurs Impossibles (http://futursimpossibles.org), en la trobada es va treballar amb la metodologia dels «escenaris de futur» per pensar com serà la nostra societat el 2040, i després projectar mesures per arribar al futur més desitjable o bé intentar mitigar l’escenari menys desitjable.

Pensar com serà la nostra societat el 2040 per després projectar mesures per arribar al futur més desitjable o bé intentar mitigar l’escenari menys desitjable

Per iniciar aquesta forma de treballar, utilitzada en el món de l’empresa per definir l’estratègia, cal dibuixar quatre escenaris i a partir d’aquí, demanar a les persones participants que, en quatre grups, imaginin el futur segons cada context. Els escenaris definits en el fòrum van des del més desitjable amb la generalització d’una Economia Social i Solidària que es preocupa pel seu impacte social i ambiental i aconsegueix mitigar i en part aturar l’emergència climàtica i social, fins a un escenari anomenat Eco-Feixisme en el qual el control i les desigualtats socials són la norma i accentuen el conflicte fins a extrems no coneguts. Entremig, dos escenaris amb un diferent grau de desenvolupament del «Greenwashing», amb major o menor influència de les grans corporacions capitalistes i d’una continuïtat institucional.

Evidentment, avui dia tots aquests ingredients ja són reals i es tracta de veure quin serà predominant. El control de fronteres i les lleis mordaces formen part de l’Estat actual, el «Greenwashing» corporatiu és més que un discurs i només cal veure qui és el beneficiari més gros dels «NextGeneration», i la desigualtat entre països no ha parat de créixer i ara, la implantació de renovables és una nova excusa per l’extracció de recursos del Sud.

Pensar en els escenaris de futur ens ha de fer reflexionar avui i passar a actuar ja per aconseguir un futur a Catalunya on predomini una lògica del bé comú i no els interessos corporatius. Les alternatives existeixen i hem de guanyar el relat per evitar els pitjors escenaris i alhora, deixar de fugir endavant.