Cada vegada tenim menys llibertat per anar a ‘La Casa Gran’, la nostra, on les persones que hi treballen tenen l’obligació d’atendre’ns amb respecte, responsabilitat i rigor. I amb l’eficàcia necessària per facilitar, ajudar i resoldre qualsevol problema de l’administració local.

Abans de la pandèmia quan nosaltres hi anàvem en obrir la porta ens trobàvem una o dues persones darrere cada taula que et demanaven amablement:  ‘Què voldria’?
Depenent de la demanda si era senzilla quedava solucionada ràpidament. Si el tema era més complicat, s’explicava quan es tindria o si calia portar algun paper, document, etc.

Quan va arribar la pandèmia, ara fa tres anys, gairebé tot va quedar paralitzat, ja sigui pel desconeixement, la malaltia, les morts, la por, la ignorància i la incredulitat del que ens estava passant.

Prou de tractar-nos com un destorb i de complicar-nos la vida

Realment érem protagonistes d’una pel·lícula perversa on la majoria de la gent estàvem engarjolades i aïllades a casa nostra; alguns a les feines amb mascaretes i separats; altres ingressats als hospitals mentre el personal sanitari, protegit de cap a peus, treballava el doble. I molts van morir sols, patint i sense poder parlar amb els seus éssers estimats.

Ara que, suposadament, ja hem passat la pandèmia i molts de nosaltres l’hem superada, altres encara tenen seqüeles i aquesta experiència ens ha marcat durament és hora que retornem a la normalitat de cada dia on volem  “més eficàcia i menys cites prèvies”.

El resultat de tot plegat és haver après, entre altres coses, que les persones ens hem de veure les cares, saludar-nos, parlar de  temes, escoltar-nos i... doncs no tothom coneix les noves tecnologies i menys les  persones més grans que han treballat molt a la vida.

No vull acabar sense parlar dels polítics de torn que ja arriben al final d’aquesta legislatura on la democràcia ha brillat per la seva absència,  el menyspreu ha estat present, l’atenció emboirada i l’execució del programa inacabada. Dic això, perquè sempre  que fan campanya electoral s’omplen la boca explicant, proposant i prometen les grandeses en què transformaran la capital. I quan han aconseguit seure a la cadira sembla que el cervell els hi fa una mala passada perquè, òndia!, perden la memòria.

Per tant, “més eficàcia i menys cites prèvies” i prou de tractar-nos com un destorb i de complicar-nos la vida, doncs sou vosaltres qui cobreu dels nostres impostos i qui esteu al nostre servei per atendre’ns dia a dia.