Sí, si la llengua catalana desapareix, serà per culpa de tots aquells que canvieu al castellà cada vegada que algú se us dirigeix amb castellà o parleu directament en castellà a una persona, per la serva aparença de nouvinguda. Oblideu que teniu una llengua pròpia, que està en minoria i en risc de desaparèixer.

No vull ser exemple de res, perquè no ho soc. Però ja fa uns deu anys que només parlo en castellà amb persones que estan a Catalunya de pas, turistes que se’m dirigeixen en castellà i veig que les meves respostes en català no les entenen. Només atenc trucades telefòniques comercials si em parlen en català i utilitzo tots els mitjans per denunciar la vulneració del meu dret a viure en català a Catalunya.

Si la llengua catalana desapareix, serà per culpa de tots aquells que canvieu al castellà cada vegada que algú se us dirigeix en castellà

Algú em pot dir, ets un radical. Doncs sí, ho soc. I què? M’hi han fet tornar. M’hi han fet tornar aquells que menystenen la meva llengua, m’hi han fet tornar els polítics de Catalunya que, quan hi ha conflicte, sovint xiulen cap a un altre costat. N’hi ha que van a la Catalunya del Nord i asseguren que vetllaran pel català mentre que aquí són incapaços d’obligar als professors tant de primària com de secundària o fins i tot universitaris de garantir els drets dels alumnes a què els parlin i els ensenyin en català.

Cal donar suport a la Bressola a la Catalunya del Nord? I tant, no en tinc cap dubte, però també cal, i és urgent i precís, que la inspecció d’ensenyament es posi les piles i garanteixi l’ensenyament en català. Cal fer una llei perquè el català no faci tentines i pugui venir qualsevol jutge a imposar el 50% de castellà. Cal dotar de més recursos TV3 i Catalunya Ràdio per recuperar l’ús social de la llengua i garantir la qualitat lingüística a les antenes. Ja n’hi ha prou de dir que cal parlar el català del carrer. Si això s’hagués fet als anys 80 del segle passat, la bústia encara es diria “buzón” i el vaixell, “barcu”. Cal insistir als anunciants d’aquests canals que són en català i oferir-los suport en la traducció, mai com ara a TV3 s’havien vist tants anuncis en castellà. També cal que ens fem un vocabulari nostre en temes esportius, com va fer en el seu moment el mestre Joaquim Maria Puyal, ja n’hi ha prou d’importar expressions i termes de les televisions espanyoles. D’altra banda, cal ampliar el nombre de places a les escoles d’adults perquè els nou vinguts puguin aprendre el català.

Cal que el català sigui una llengua necessària per viure a Catalunya. Ha de ser requisit indispensable per treballar de cara al públic, els empresaris l’haurien d’exigir en tots els sectors. També hauria de ser imprescindible per treballar a les administracions i per a les empreses que són contractades per la Generalitat, i també per a les diputacions i ajuntaments catalans. També a la justícia. No pot ser que un jutge es negui a prendre declaració a una persona en català perquè diu que no l’entén, que li posin un traductor o que demani el trasllat. També cal exigir el català a la sanitat i a totes les pàgines web de les administracions i les de les grans empreses que treballen a Catalunya.

Soc conscient que tot això i més, només ho aconseguirem si som independents, amb un estat al darrere que no ens posi traves per parlar en català a les institucions europees i d’altres estaments internacionals.

De moment em sentiré satisfet si les meves reflexions fa que la meitat dels que llegeixin aquest article decideixin no canviar de llengua i exerceixin el seu dret de viure en català.