Poca gent sap avui què era el tren Renard. La manca d’un bon museu del transport a casa nostra ens passa factura. Segurament Catalunya deu ser una de les nacions europees que varen viure la industrialització que no compten amb un centre d’interpretació dels modes de transport que tant han contribuït al desenvolupament de la humanitat.

Tornem a aquell peculiar sistema. El tren Renard era un comboi format per una locomotora de vapor -en deien locomòbil- i per tres o més vagons, ideat pel militar francès Charles Renard el 1903, que creava un vehicle articulat amb l’objectiu de transportar càrregues molt pesants per camins i carreteres. El 2 d’octubre de 1907 es va veure a Catalunya el primer tren Renard gràcies a una prova de circulació entre les localitats de Ceret, al Vallespir i La Jonquera i Figueres, a l’Alt Empordà, amb la intenció d’implantar-hi una línia regular de transport de viatgers.

No ens convé que el servei més freqüent s’aturi a la capital osonenca. Ans al contrari, s’ha de procurar portar-lo fins a Ripoll.

La companyia ‘Anónima de Transportes’, maldava aleshores per treure i portar les mercaderies de la dinàmica indústria garrotxina. Olot no disposava encara de connexió ferroviària i, per tant, el transport s’havia de fer amb carruatges fins a la vila de Sant Joan de les Abadesses, on el ferrocarril havia arribat l’any 1880, gràcies a la ‘Compañía del Ferrocarril y Minas de San Juan las Abadesas’. Vista l’experiència empordanesa, l’Anònima va comprar un John Fowler, matriculat amb la placa GE-18, que el 1908 va començar a fer l’itinerari entre la capital garrotxina i l’estació ripollesa passant pels colls de Coubet i de Santigosa. El singular vehicle arrossegava tres remolcs amb una capacitat de càrrega de quatre tones per remolc. Un segon vehicle adquirit per l’empresa per donar més freqüència al servei es va estimbar a la Cantina. Aquesta circumstància i la inadequació del material a una ruta de tanta complexitat orogràfica va fer fracassar el tren Renard de casa nostra.

Explico aquesta facècia perquè és demostrativa del caràcter dependent que tenen les dues comarques en qüestió de comunicacions. Ara, la nova empenta donada pel Pla de Rodalies a la línia ferroviària de Barcelona a La Tor de Carol, ens posa damunt la taula un altre episodi. Com és prou conegut, han començat les obres de duplicació de la via entre Montcada i Vic. Es tracta d’una bona notícia que cal esperar que s’executi quan abans i que permetrà augmentar el nombre de serveis fins a Vic i millorar els temps, i sobretot la fiabilitat de tota la línia. Però no ens convé que el servei més freqüent s’aturi a la capital osonenca. Ans al contrari, s’ha de procurar portar-lo fins a Ripoll. I, vet aquí que aquest interès ripollès coincideix de ple amb la conveniència de construir una nova estació, l’anomenada Torelló-La Garrotxa, a la cruïlla del FFCC amb la carretera de Bracons, que situaria aquesta comarca a menys de vint minuts del servei ferroviari i a la vegada aportaria els viatgers necessaris per fer rendibles més trens fins a Ripoll.

Garrotxa i Ripollès estan interessades ambdues comarques amb les inversions a la línia ferroviària i en la construcció de la nova estació intermodal. Hauria de ser possible com més aviat millor!