Els embassaments de les conques internes catalanes estan al 27%. És la sequera que patim a Catalunya i no ha vingut de cop i volta. Fa molts mesos que la falta de precipitació i les poques reserves d’aigua feien témer el pitjor. Però ningú va activar les alarmes quan tocava. Devem ser dels països que encarrega i redacta més estudis i informes, però serveixen per quedar sobre una taula, fer una roda de premsa i donar la sensació que la situació està controlada. Bé, ja s’ha vist que de controlada res de res.

El juliol de l’any passat, amb previsió que l’onada de calor s’allargués més del compte i sense pluja a l’horitzó, els embassaments es trobaven per sota del 50%. Pocs mesos després, al novembre, el percentatge havia caigut estrepitosament fins al 33%. Si bé és cert que, tècnicament, no és una xifra dramàtica, 300 dels 947 municipis que hi ha a Catalunya, tres de cada deu, ja estaven en situació d’alerta per sequera i amb restriccions d’aigua. Estàvem parlant d’uns 700.000 habitants.

Al llarg d’aquests mesos la pluja no ha arribat i el desglaç de la neu no fa preveure cap recuperació. De fet, hauria de ploure dies i dies ininterrompudament per recuperar l’aigua que ens falta.

La gran majoria segueix obrint l’aixeta com si res passés

La situació, però, ha canviat quan a Barcelona i la seva àrea metropolitana han vist que la conca del Ter i el Llobregat ja no dona més de si i que les dessaladores treballen a gairebé el 100% de la seva capacitat. Barcelona té set, ara sí que hi ha sequera.

En aquest país els fets no existeixen fins que afecten la zona més poblada i això ens hauria de provocar indignació. Primer per la incompetència d’unes persones, que es fan dir líders, i que governen el país sense tenir la capacitat, ni valentia, de prendre mesures dràstiques per fer front als reptes que ens planteja el present.

Quan sabem que cada ciutadà utilitza, de mitjana, 130 litres d’aigua cada dia a Catalunya és fàcil fer els càlculs. Però, més enllà de les estadístiques, hi ha una cosa que es diu previsió. El canvi climàtic no és nou, estem avisats que les conseqüències seran catastròfiques, que ja no som a temps d’aturar res. I mentre això passa ens mirem cada dia el nivell d’aigua dels embassaments per omplir minuts d’informació i poca cosa més. Perquè, a banda de lamentar-nos, algú hauria d’explicar què s’està fent per preparar-nos a tots per una crisi climàtica que ens deixarà secs.

Les mesures que cal prendre són, amb tota probabilitat, impopulars. Cert. Però s’han de prendre i no es pot perdre més el temps. La falta alarmant de precipitació i d’aigua als embassaments ha de provocar una reflexió de fons sobre l’ús que en fem les persones, les indústries i també la pagesia. La sequera és ja un mal crònic a Catalunya i està present al nostre clima des de fa dècades i serà encara més greu al llarg del present segle.

La darrera gran sequera de Catalunya va ser la del 2008, la pitjor en quasi cent anys. Des de l’abril del 2007 fins al gener del 2009 els embassaments del Ter i del Llobregat van arribar a tenir un 20% d’aigua.

Totes les projeccions indiquen més sequeres. De nou estem davant un fenomen que ens avisa des de fa dècades. La reducció dels dies de pluja a Catalunya és un fet i la manca de visió de futur, també. I la gran majoria segueix obrint l’aixeta com si res passés.